En aquest cas, es tracta de la darrera pel·lícula de l'M. Night Shyamalan, La trampa. Quan veus el tràiler, ja no et deixa indiferent. Un pare porta la seva filla a un concert ple d'adolescents cridant. Quan veu que hi ha un fort dispositiu policial, es fa el simpàtic i pregunta què passa. Es veu que la policia sap que un psicòpata assassí està en el concert, i tot és una trampa per agafar-lo. La següent escena és el pare, tancat al lavabo i veient a través del mòbil les imatges d'un jove lligat en un soterrani. Tot et fa pensar que aquest pare és l'assassí en sèrie.
Coneixent el director, t'imagines més d'un gir en el guió. En aquest cas, les coses són com són, i el què anem presenciant és com el dolent se les va empescant per escapar-se d'aquesta trampa. realment, el protagonista és l'assassí, i això és el què et provoca més durant tota l'estona. Vols que per lògica, l'atrapin, però per l'altra banda, gaudeixes de la seva intel·ligència. En aquest cas, en Shyamalan ens fa una mala jugada per haver d'empatitzar amb l'assassí.
És un cabronàs molt bo, aquest paio, que té alts i baixos en la seva filmografia, però no es pot negar que la gran majoria de vegades, a cada pel·lícula aconsegueix posar-te nerviós, tensionar-te o sorprendre't.
El càsting, ben fet i curiós. El pare, en Josh Hartnett, et fa uns cares de boig de tant en tant absolutament esgarrifoses, amb un somriure i una mirada de cinisme que fan por. L'artista que fa el concert, és una cantant de trap professional de veritat, per ara coneguda als USA, que es diu Saleka (que per sort, a la peli fa cançons més normal). Et penses que és un adornament, i al final es converteix en part important de la resolució de la trama. Per cert, el cognom de la Saleka és... Shyamalan!! I per últim, la criminòloga de l'FBI... la Hayley Mills, amb 78 anys (la feia més gran), actriu que de nena-jove apareixia a les pelis Disney (Els fills del Capità Grant, That darn cat!...) Quina sorpresa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada