ALIEN ROMULUS

Crec que de les set pel·lícules de la saga Alien, fins ahir només havia vist en pantalla gran la segona, Aliens. I et diré més, al desaparegut cine Fontana. Aprofitant l'estiu, un dels més cinèfils dels últims anys, he anat a veure Alien Romulus. En Ridley Scott ha donat el vist-i-plau per rodar una pel·lícula independent de les seves, és a dir, no és cap continuació de Prometheus ni Covenant. Sí que beu però, de la primera de totes , amb detalls que honoren les seves tres seqüeles.

En una colònia minera, un grup de treballadors volen fugir per anar a viure a un lloc millor. Per fer-ho, han de robar les càpsules criogèniques que hi ha dins una nau abandonada. Justament en aquesta nau, la Romulus, ve d'una missió secreta que era recuperar l'alien inicial llençat a l'espai a la seqüència final. El recuperen enmig de les restes de la Nostromo (primer contacte amb la primera peli). A partir d'aquí, ja ens podem imaginar que la cosa es complica força ja que la nau està habitada per tot d'aliens (petits i grans), i reconnecten un androide partit per la meitat que té la cara de... l'Ash!

Altes picadetes a l'ullet de la primera peli seria les portes de la nau que s'obren i es tanquen, el soroll d l'ordinador quan s'obre al principi, l'escena de la noia protagonista emulant la Sigourney Weaver... També hi ha detalls que ens traslladen a les altres. Per exemple, la colònia minera és com la d'aliens, l'aparell de raigs X per veure si tens bitxo dins com a Alien 3, i la mutació d'Alien amb ser humà com al final de la quarta part.

I és justament aquesta part la que em balla. La pel·lícula en sí, és correcte, compleix amb escreix el seu propòsit, mantenir viva la flama de la saga, i té un bon grapat d'ensurts i bones escenes d'acció i tensió. Però té dos factors que em van grinyolar. Ja passa en altres pelis: quan sembla que ja està tot acabat, encara tenim bitxo nou per matar. Passa un parell de cops. un és suficient. Però la mutació entre humà i alien, que a la quarta part ja fa una mica d'angúnia, aquí la magnifiquen més, i la veritat, no em fa el pes. Els aliens són els aliens, i així han de ser, no cal remasteritzar-los. 

Tot i això, tot i que tenia els meus dubtes de veure una peli com aquesta al cine, no en surto descontent. Amb Alien Romulus s'acaben les anades al cinema d'aquest estiu. Però ens espera una tardor apassionant, perquè ve la tercera de Venom (que també la voldré veure en pantalla gran), Wicked, Gladiator, Vaiana i Mufasa, tot i que només les tres primeres tenen números de sala de cinema.