El motiu ha estat bàsicament perquè em convenia per al curs on treballava. Per això trobem Els tres investigadors, L'Amy i la biblioteca secreta o El llibre perdut. El cas que ens ocupa, La Cloe i l'Ona, no ha servit direcament per treballar-lo a l'aula; senzillament, a la Setmana del llibre el vaig veure i amb la idea de portar sang nova a la biblioteca de classe, el vaig agafar. Però sí que utilitzo aquest llibre com a estandard de tots els llibres infantils que he llegit aquest estiu passat per tal de conéixer-los a l'hora de fer-los llegir als alumnes d'aquest any i motivar-los una mica més. El què no volia fer era una entrada al blog per cada un dels que vaig llegir, perquè desvirtuaria molt lallista de llibres llegits de l'any. Per això aquest que posa el nom a l'entrada, en no ser directament utilitzat per a aquest curs, es converteix en el repesentant de tots els altres, i farem que comptin tots com a un.
Dir també que estem parlant de quinze llibres: tres del Talp Eudald, Luca i Greta, La Rita Bumbum, Agu trot (del gran Roald Dahl), Malvarina, Les fades són calbes, en Luka i la Maria al país vermell, Un fantasma fet a mida, Un fantasma al metro, Els 4 bandolers a La Mola, La família Massafilles, La tribu de la Kai i la Cloe i l'Ona. Quinze. Déu n'hi do.
El llibre del que parlarem ara és el primer del què hauria de ser una col·lecció, com alguns dels de la llista anterior. Es tracta de dues germanes que es porten prou bé. La gran, adolescent, toca en un grup de música i es presenten a un concurs per la Festa Major. Misteriosament, la llibreta que li serveix d'amulet desapareix i amb ella les opcions de participar al concurs. La germana petita vol trobar la llibreta per ajudar-la i descobir qui ha estat capaç de fer-li això a la seva germana.
La lectura ha estat bé. No es tracta de cap meravella, però per als nens i nenes d'avui en dia pot ser força efectiva. Llenguatge senzill i trama fàcil de seguir. Aspectes que es van repetint i així ajuden a què els lectors/es els quedi clar. Tot molt normalet i força correcte, i pot passar a engrandir la biblioteca de classe, potser no aquest any a tercer, però sí a quart. En cursos superiors ja seria de lectura fàcil.
Si volguéssim filar prim, trobaríem algunes llacunes o aspectes millorables. Personalment, la resolució del "cas" i descobriment de la persona culpable queda en una anècdota i potser seria interessant aprofundir en els motius o encara més en el penediment i posterior redempció. De cop i volta és un tema que queda oblidat.També aquelles repeticions de text que poden ser positives per al nen/a que llegiex, per a l'adult, evidentment és pesat, però això no seria un punt tan negatiu com l'anteriorment explicat.
Ara mateix, donaria el què fos per tal que els nens i nenes llegissin més, però tampoc a qualsevol preu. Justament dels quinze llegits, n'hi ha un que l'he eliminat directament de la biblioteca (La família Massafilles). I és que en literatura infantil, no tot s'hival. Pot estar més bé o més malament, però alguna cosa positiva ha d'aportar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada