PUFFFFFF

 Fuck 2021

TEMÀTIQUES DEL 2021

Doncs ja està. un any més que s'ha acabat. Fa justament 365 dies pensàvem que el 2021 per lògica seria millor que el 2020. I sí, clar que posats a mirar, ha estat millor. Però ni de bon tros ha estat com ens imaginàvem. Tot el "putu" any (perdó per l'expressió) amb la mascareta, restriccions que ara sí ara no, distàncies, vacunes, certificats covid... Ufff... tenim ganes de tronar a fer vida normal de veritat, i evidentment, a les escoles, poder educar i ensenyar a cara descoberta. Educar sense veure'ns, ni comunicar decentment és complicat, i el cansament és enorme. Evidentment, pensem que el 2022 serà millor, i segur que ho serà. però volem que ho sigui del tot!

Com a testimoni del 2021 tenim les 146 entrades del blog, col·locant-se en tercera posició. Per un moment va semblar que anava camí d'una nova fita. Aconseguir que cada mes hi hagués un mínim de deu entrades. Però va començar el curs i la cosa es va encallar... lògic. Al final, les temàtiques que han aparegut en aquestes entrades han anat així:

- Entrades sobre cinema, un 23%

- Entrades sobre futbol i televisió, un 18%

- Entrades sobre llibres, un 16%

- Entrades sobre el Barça, un 15%

- Entrades sobre Catalunya, un 14%

- Entrades sobre el quotidià, un 13%

- Entrades sobre educació i món, un 11%

- Entrades sorprenents, un 8%

- Entrades sobre escola, un 5%

- Entrades sobre lleure, música i blog, un 3%

- Entrades sobre castells, un 2%

- Entrades sobre teatre, un 1%

Coses per comentar n'hi ha un munt. Veure com entrades sobre oci ocupen les primeres posicions descaradament, diu molt sobre que no tinc massa coses transcendents a dir, no sé si és bo o dolent, tot i que almenys la primera de nou, cinema, manté el percentatge. El quotidià, afectat perquè ja no hi ha confinament, ha baixat molt, deu punts i sis posicions. Futbol i televisió pugen molt (es noten els èxits del femení i les entrades sobre sèries televisives). La resta no tenen variacions importants a destacar. Sí que cal dir que les temàtiques més "pobres", no només ho són, sinó que moltes d'elles, només se'n parlen en els resums que ara fa poc que faig a principis d'any ("Fa 40 anys, fa 30 anys...) És trist, sobretot per la què fa referència al teatre, quan teòricament en soc un defensor a l'escola. Quina incoherència... A veure si canvia el vent! Apa, bon any!

LES MILLORS DE L'ANY (IV)

A punt d'acabar l'any, revisem les millors pel·lícules vistes aquest 2021. Han estat un bon grapat, la veritat... tot i que vistes al cinema són només quatre, degut encara als efectes de la pandèmia, les restriccions i que tampoc en fan tantes que valgui la pena anar a veure. I quan hi són, no es donen les circumstàncies per anar-hi.

Aquesta vegada, la sensació general no era molt favorable. A mesura que anava repassant i veient-ne els comentaris, ja notava que no ha estat un any en què hagi vist grans meravelles, sinó al contrari. No hi ha hagut massa sort. Hi ha hagut més decepcions que sorpreses, pelis que pensaves que sí i al final eren que no. I per això, després de fer una primera rastreig, m'he quedat amb només 8. Podia buscar-ne dues per fer un top deu, però la veritat és que algunes ja estaven dins aquesta selecció agafades en pinces, així que fàcilment la llista s'ha quedat en sis.

Descartar una d'aquestes sis ha estat més difícil i tot i ja haver-ho fet, ara m'ho estic mirant i tinc dubtes. Potser posaria dues a la cinquena posició. Però com que no vull obrir excepcions, ho deixo com està i deixo fora de la llista definitiva a "Promising young woman", una de les darreres que he vist, i que no m'ho esperava i em va agradar per la manera com tractava el tema. He de dir que les altres quatre que quedarien, tampoc tinc clar l'ordre. Faria també un quàdruple empat entre elles perquè em costaria ordenar-les. Tot i així, ho intentaré:

5ª- CRUELLA: aquesta visita a un del personatges mítics de la indústria Disney. Però enlloc de tenir una altra versió dels dàlmates, ens trobem amb el descens als inferns d'aquesta dona que acabarà sent una icona de les malvades. Quina interpretació de l'Emma Stone...

4ª- BOYHOOD: Aquesta és més antiga, però la vaig veure a principis d'any. Em va semblar molt interessant aquest seguiment d'aquesta família, amb tots els seus defectes i virtuts. Llarga però encertada.

3ª- JUNGLE CRUISE: Retorna a les pel·lícules d'aventures que tant es troben a faltar, amb la seva dosi de comèdia i emoció, bons detalls i apoderament per fi de la noia en detriment del mascle, tot i que encara corri per allà  es faci veure).

2ª OLD: Per fi M. Night Shyalaman en tota la seva essència i capacitat per plantejar una situació fantàstica amb gent normal amb desconeixement total del què està passant i dilema moral final. 

1ª JUNGLE BOOK: L'estic posant aquí i ara me dona la sensació que la 5ª i la 6ª estarien davant. Bé, és igual. La deixo en primera posició perquè després de molt temps sense fer-li gens d cas, ja que El llibre de la selva mai ha estat de les meves preferides dins l'univers Disney, m'he de rendir a una pel·lícula brillantment feta, amb molt rerefons i capacitat per emocionar i il·lusionar. El fet més curiós és que fent investigació a l'escola pel projecte Disney, hem descobert que tots, TOTS els crítics i crítiques posen aquesta pel·lícula com la millor reversió que s'ha fet d'un clàssic Disney.

Cal dir també que tot i aquest darrera coincidència amb la crítica, deu ser l'única, ja que si consulto les millors pelis de l'any de qualsevol mitjà de comunicació, no és que no coincideixi o no n'hagi vist cap de les seleccionades, ´s que a majoria ni n'havia sentit a parlar, ja que són gairebé totes alienes a la comercialització. Doncs si la gent no les mira, ja poden ser bones, que no quedaran gravades a la història. Ser alternatiu tampoc és una passada, no?

SPIDER-MAN NO WAY HOME

L'última pel·lícula del 2021 al cinema ha estat la darrera de l'home aranya, Spider-man. Molt se n'esperava, d'aquesta. La dèria pels superherois i la trama Marvel s'ha disparat en els últims anys. Però el llistó deixat per Infinity i Endame és tan alt, que qualsevol cosa que es faci és molt difícil que assoleixi aquells nivells de grandesa.

En el cas de l'Spider-man, ja van fer una pel·lícula post-lapse, i la veritat és que tant aquella com la que presentava aquest nou Peter Parker, uns anys abans, estaven prou bé. Es combinava l'acció amb la comèdia a parts iguals i s'afegia l'espectacularitat que potser les primeres no tenien. Per cert, justament he revisionat darrerament la trilogia original, i tot i tenir-les en bon record, és cert que ja s'han fet més llargues i pesades. Tornem a les actuals. Doncs com deia, les dues primeres, complien i superaven les meves expectatives inicials, i em vaig quedar amb un bon regust.

Llavors, què passa amb aquesta tercera? Que en poc més d'una setmana ja ha trencat rècords de recaptació post-pandèmia (no sé perquè dic post, si encara hi som). La veritat és que anava al cinema amb dues sensacions. Per una banda, ganes de veure-la ja que les primeres m'havien agradat i volia saber com volien seguir la història. Però per altra banda, veient el tràiler, tenia un sisè sentit que e deia que la cosa s'anava a embolicar una mica massa. Al tràiler apareixia el Doctor Strange, molt necessari a la història central Marvel, però que a mi, què voleu que us digui, em dona mal de cap perquè lia molt el seu personatge, o bàsicament, les coses que fa. Que si el món paral·lel, el món mirall, ara així, ara aixà... I semblava que la seva intervenció a Spider-man anava en aquest camí.

Així, la peli comença on acaba l'anterior, quan es fa pública la identitat de l'heroi. Això provoca molts problemes al Peter i al seu entorn més proper, i per això demana ajuda a Strange per arreglar-ho. La seva impaciència fa que l'encanteri no surti bé i vinguin al seu món els dolents de totes les pel·lícules anteriors d'Spider-man, donant a conèixer el multi-vers (en contra de l'uni-vers). Això per una banda, agrada pels revivals, de reveure antics dolents uns quants anys més tard, i suposo que ja no sorprenc a ningú dient que també apareixen els Spider-mans de les altres realitats, l'Andrew Garfield i en Tobey Maguire. 

S'estableixen contradiccions i dilemes, hi ha embolic assegurat, i tot i que s'acaba solucionant (fins que arriba l'escena post-crèdits), l'embolic és superior al desitjat. En definitiva, que de les tres noves pelis d'Spider-man, aquesta és la  pitjor, i de lluny, i em sap greu perquè les intencions d'oferir coses noves hi són, però en fan un gra massa. I amb tot això de les escenes finals, ja cansa una mica. No n'hi ha una, sinó dues, que donen peu per una banda, a la següent de l'home aranya i a la següent del doctor Strange. No sé, tinc ganes de veure pelis que comencen i acaben, la veritat... Veurem com queda el rànquing cinematogràfic de l'any.