Primer apunt: sempre serà millor veure aquestes pelis en pantalla gran que no pas per televisió.
Segon apunt: és un divertiment per a tots els públics que et retornen a les aventures de tota la vida, barreja de Goonies-La búsqueda (recerca de tresor), Indiana Jones (aventures perseguits per alemanys) i La mòmia. (pel tipus de personatges).
Tercer apunt: Objectiu assolit, quasi dues hores de diversió sense ni un minut de descans.
Anem però a concretar. Aquesta vegada ens trobem amb la recreació d'una atracció de Disneyland. Sí, sí, d'una atracció n'han fet una pel·lícula. Una mica com a Piratas del Caribe, que seria l'altre referent claríssim com els abans esmentats per a a aquesta peli. Aquí coneixem una aventurera botànica i el seu germà a l'ombra, que van a la recerca d'una flor màgica que explica una llegenda que està amagada a la selva de l'Amazones, tresor codiciat pel conqueridor espanyol Aguirre. Per aconseguir arribar fins la planta, s'alia amb un capità de vaixell turístic molt de la broma. A partir d'aquí, i fins i tot abans, aventura sense parar, perseguits per uns alemanys (estem al 1916, en plena primera guerra mundial).
Com a punts posititus de la peli, apart de l'emoció i les aventures, tindríem l'actuació de l'Emily Blunt, convertint-se en una autèntica heroina, eclipsant en Dwayne Johnson. Ha arribat ja l'hora de tenir referents femenins com a protagonistes sense haver de ser superheroines amb poders, sinó persones normals. Llàstima però, que la fan aparèixer en un moment com a histèrica perquè no sap nedar. Seria l'única vegada que l'espifien. No feia falta, la podien fer perfecta. El clam feminista és clar en tota la peli, davant la carca acadèmia de ciències de Londres de principis de segle. També el moment en què el germà d'ella confessa l'homosexualitat està bé, però tampoc cal que te'l presentin com una figa tova.
En el fons, és una peli Disney, i això es nota en aquests punts, però sobretot en el final. Però no els ho tindrem en compte (un altre cop) i gaudim de l'estona passada.
Llavors arriben els crèdits i se't cau tot a terra. El director és Jaume Collet-Serra. De Sant Iscle de Vallalta, un noi que als 18 anys va marxar als USA per formar-se i pel què es veu, s'està fent un nom a Hollywood i de mica en mica, i treballant-s'ho molt, s'està començant a guanyar el pa. Quina sorpresa més agaradable i quins secrets que sembla que encara rodegin moltes coses de les quals hauríem de sentir-nos orgullosos. Apareixen també en papes secundaris en Quim Gutiérrez i l'espanyol Dani Rovira. No sé, però estic content de saber que si no fem més és perquè no volem, perquè talent en aquest país petit nostre, n'hi ha.
Per cert, la van estrenar divendres. L'anem a veure quatre dies després, sessió de les 15,30h, en català. 5 persones. "Fin de la cita".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada