A partir d'aquí, tampoc cal ser catastrofistes. Evidentment que és el millor del món i de la història. Que ha estat protagonista indispensable per aconseguir posar el Barça al cap damunt de l'univers futbolístic. Que les seves jugades, curses, driblatges, gols, etc. són el millor que hem pogut veure mai, i que difícilment serà superat, tot i que segur que tard o d'hora passarà. Però més enllà d'això, ja no hi ha més.
Estem parlant que marxa del Barça amb 34 anys. Què en podíem esperar més? Sí, com aquest any, que fes gols, que creés il·lusió, que tingués de tant en tant alguna jugada de mocador, però no ens enganyem. Tot i això, en Messi ja no era en Messi. No tot és ell. Quan vam guanyar-ho tot, ell era peça clau, però no era l'única. Es va rodejar de jugadors i tècnics que van afavorir el seu joc i que s'aconseguissin tantes copes. Però ja ho hem vist. Ell sol no ens assegura tornar a estar al cim d'enlloc. Portem ja uns quants anys de sequera, amb algun títol, sí, però sense bon joc ni res. Els dos últims anys de Messi no crec que ens haguessin aportat res, i crec que en Laporta ho diu molt bé quan comenta que el què han fet és començar l'era post-Messi dos anys abans.
A més, clar, si hagués continuat, el forat econòmic hauria estat astronòmic i les pèrdues totals hauries acabat amb l'equip si no volem omplir la samarreta com si fos un cotxe del París-Dakar, que no es veu el color de la quantitat d'enganxines dels espónsors que hi ha.
Sí, em sap greu, és clar, però la vida segueix i com també ha dit el Laporta, el Barça està per sobre de qualsevol president, entrenador o jugador, i per molt que ens pesi, és així. El Barça ha de seguir sense Messi, perquè tard o d'hora ho havia de fer.
Això, però no ens ha de distreure d'un altre tema, que és el de la massa salarial, el principal escull per aconseguir renovar el crack argentí. Els anteriors presidents ho van fer molt malament, pèssimament, iens trobem amb jugadors mediocres cobrant milionades, i altres que no són tan mediocres, cobrant també milionades. Que amb tot el què cobren, no tinguin la decència de fer-se una rebaixa del sou, o marxar perquè no jugaran pas, només té un nom: mercenaris. I la veritat, si accepto que Messi marxi, és perquè espero que tots aquests mercenaris també ho facin. Siguin qui siguin (si marxa el 10, els altres no t'explico el què m'importen). Ara s'està començant a fer bé de nou. Els fitxatges ja venen condicionats a la situació, i el primer cas que tenim de "ninyato" de 18 anys que es pensa qui sap què perquè ha jugat uns quants partits (Ilaix), s'està portant molt bé. No acceptes? Vols cobrar, als 18 anys com si fossin Piqué? Au, al carrer.
I la veritat, ara mateix, prefereixo ser desè a la lliga i jugar sense mercenaris que no pas mantenir-los a aquest preu. Total, per copes, ja tenim les del femení...
En definitiva, el trobarem a faltar? És clar, pel seu joc, per qui és i qui ha estat, per tot el què ens ha donat... Però crec que la decisió és l'encertada... sempre que no vagi al PSG, clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada