CRUELLA

En e moment en què ja es podia veure "gratuïtament", ens hem disposat a veure una de les darreres pel·lícules de Disney, Cruella, de la què se'n parla força bé. Cruella és un nom molt conegut per tota la gent que ha crescut amb Disney. És el nom d'una de les persones més malvades de les seves pelis infantils, en aquest cas, dels "101 dàlmates". Cruella de Vil era una dissenyadora de moda entestada en fer-se un abric amb la pell de gossos dàlmates, els quals segresta per tal d'aconseguir-ho, La seva malvat és de les més famoses en el món Disney.

Ara, amb la revisió de clàssics i l'adequació als nou temps, han volgut fer una pel·lícula que expliqui els orígens d'aquest personatge, i amb els resultats que està tenint, no ens estranyaria que seguissin explotant aquest filó, i ben aviat veurem també d'on surt el poder de la madrastra de Blancaneus, o el futur de les germanastres de la Ventafocs. A mi de tot això, l'únic que em preocupa és que s'humanitzi massa personatges que són i han estat des de sempre, els dolents de tota la vida. Aquesta gent han de ser els dolents i aquest és el seu paper. Que vulguin passar per bo Darth Vader, Dràcula i altres dolents, no sé, pot fer gràcia, però són el què han de ser.

Dit això, la pel·lícula podem dir que és prou interessant, ben feta, amb ganxo i que passa bé. Un encert, decisiu, és l'Emma Stone en el paper de Cruella. És un paperàs, ho fa esplèndidament. La veritat, no sé si pel tipus de pel·lícula que representa, la podríem trobar entre les nominades als òscars, però és que realment ho fa molt i molt bé, i sense cap mena de dubte és qui manté la pel·lícula. Fins i tot s'empassa l'Emma Thomson, que representa els valors que després absorbirà la Cruella, que també ho fa bé, però no sorprèn, cosa que sí que fa Stone. Ella treu un 10 a la pel·lícula, que li fa pujar la mitjana al notable. Sense ella, aprovat. I si no, mireu el monòleg que ha a la font de Covent Garden just abans d'entrar a la part final del film. Brillant.

El film està rodat amb tota una estètica més aviat punk, i li dona un aire diferent que també i va molt bé per tal de fer-la diferent a la resta de films Disney habituals i típics. En definitiva, un bon experiment, molt reeixit per detalls artístics: l'Emma Stone, el disseny i la música, tant l'ambiental com les versions utilitzades en cada moment.