divendres, 27 d’agost del 2021

THE BEST DEL VALLÈS

Ahir, a més del sorteig de la fase de grups de la Champions masculina, es lliuraven els premis als millors jugadors i jugadores de la passada temporada a Europa. Així com no hi ha res a di de la part masculina, sí que hi ha teca a la femenina. Així ha quedat l'aparador:

- Millor portera: Sandra Paños

- Millor defensa: Irene Paredes -del PSG, però ara ja del Barça- (Mapi era finalista).

- Millor centrecampista: Alèxia (Aitana era finalista)

- Millor davantera: Jenni Hermoso (Lieke i Graham finalistes)

- Millor entrenador/a: Lluís Cortés (sic)

- Millor jugadora de l'any: Alèxia (Lieke i Jenni finalistes)

Uns premis amb marcat i claríssim color blaugrana en reconeixement a la temporada perfecta que van fer el curs passat. Senzillament brutal. Apart de destacar que les tres finalistes a millor jugadora eren blaugranes (algun confonien amb el trio de la pilota d'or amb Messi, Xavi i Iniesta), cal dir que dins les deu millors de l'any hi havia fins a sis components de l'equip culé (set, si ja comptem la Irene Paredes). Senzillament brutal.

És un fet històric al qual se li hauria de donar la importància que té. Com sempre, si això hagués passat amb el masculí, ens ho estarien repetint fins a la sopa, encara hi ha molta feina a fer. A veure si són capaces aquest any de rendir al mateix nivell, i seguir guanyant partits i títols. Ja se sap que diuen que el més difícil no és arribar, sinó mantenir-s'hi. Veurem si es torna a complir aquesta dita amb l'equip femení. I qui tindrà molta responsabilitat al respecte d'aquest punt serà el Jonatan, el nou entrenador. Ahir, quan donaven el premi al Lluís Cortés, ens seguíem preguntant els motius reals de la seva marxa. El seu mètode ha fet que guanyem els títols  col·lectius i ahir els individuals. Però volem saber si no era tot tan bonic com es presenta o què hi ha al darrere d'aquest conflicte. No sabem com anirà amb el Giráldez. Pels pocs patits de pretemporada que s'han fet, sembla que seran les jugadores qui ho tiraran endavant.

I apunt final: Alèxia. Si alguna jugadora havia de guanyar el premi, era ella. De les tres, crec que era la que s'ho mereixia més. Jenni súpergolejadora, i Lieke, decisiva i havent completat la millor temporada des de que va arribar a Can Barça (per cert, ella ja va guanyar aquest premi el 2017, just quan va fitxar pel Barça, el primer fitxatge "mediàtic" del femení, que començava a canvia la història de l'equip, tot i que fins la temporada passada no vam veure la millor versió de l'holandesa). Però l'Alèxia és joc, control, decisió, gol, lideratge, intel·ligència, toc... Ho és tot. Només li faltava ser la primera capitana de veritat, cosa que aquest any ja ho és. Sense cap mena de dubte, és de les jugadores que més influeixen en el joc de l'equip, i és The best d'aquest any. El primer cop que la guanya una jugadora del Barça, una jugadora catalana. quin orgull i quina alegria per ella. I com molt bé diuen, per l'exemple per a totes les nenes i noies que van darrere seu i veuen que els somnis es poden complir, i que no és una utopia pensar que una noia de Mollet del Vallès pot arribar a ser la millor jugadora d'Europa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada