NO ENTENC EL VIRUS

No sé què pensar. Hem viscut la cinquena onada en ple estiu. Hem vist com el nombre de contagiats i ingressats tornava a pujar un cop més i hem acceptat altra vegada les restriccions habituals, tot i que més laxes, ja que per sort, diuen que la vacunació ha fet que els ingressats no siguin tan greus i el més important, que no hi hagi tants morts. 

Per aquest motiu, la mascareta ha seguit sense ser obligatòria a l'aire lliure, encara que moltes hem decidit seguir-la duent posada, sobretot si hi havia més gent al voltant. És que la norma diu que pots anar sense mascareta si hi ha la distància mínima, detall que un elevat tant per cent de la població se'l passa pel folre i les manilles. Als interiors, mascareta. 

Llavors arriba el tema de les nits, les festes majors, els festivals i concerts... Que ara sí es pot, que ara no... que si drets amb mascareta, que si asseguts i no et moguis... tot un guirigall de diferents decisions que l'únic que aconsegueixen és que la gent n'acabi farta. S'han vist coses ben esperpèntiques en alguns llocs on es olia fer complir les normes, mentre que veies imatges de gent fent el què li donava la gana sense rebre cap mena de sanció. I els negacionistes, gaudint del moment, anant a la seva i tocant els nassos. Jo segueixo pensant que tots els negacionistes haurien d'emmalaltir i no admetre'ls als hospitals. No diuen queles vacunes són per limitar el creixement de la població? Doncs mira, comencem amb ells, no? Que els donin.

La qüestió que a mi em rau és que ens hem passat l'estiu veient Catalunya dins el mapa d'Europa amb un color ben vermell de risc molt alt de covid. Ja pots tenir les mil i una restriccions, que no hi ha manera de fer baixar el color. Seguim ben vermells, mentre que bona part d'Europa està més relaxada, o del mateix color. Llavors, mires els seus camps de futbol, ara que han començat les lligues, amb les graderies plenes, i poques mascaretes posades. Com pot ser que allà es pugui i aquí no? No ho dic perquè vulgui veure els camps plens, a mi se me'n refot, la qüestió és que no entenc els criteris tan dispars que hi ha entre comunitats tan properes. Per no parlar del desgavell i interessos dels últims dies a casa nostra amb el toc de queda. Per variar, la "justícia" espanyola diu que la Generalitat no pot imposar el toc de queda com ho està fent i que per tant, carta blanca a les nits de gairebé tot el país. Diuen que el govern ho fa més per qüestions d'ordre (que no hi hagi saraus) que no pas per raons sanitàries. Mentre, a l'altra banda del planeta (nova Zelanda) per UN sol cas de contagi (UN!), ja han decretat confinament a la població. Tot molt normal.

Tinc ganes que s'acabi, tinc ganes de no anar amb la mascareta amunt i avall, de poder tornar a fer la vida d'abans (sense tantes aglomeracions, això sí), i sobretot, tinc ganes de fer el curs escolar sense fer de policia. I no sé si serà possible, ja sigui pel virus o pels governants que segueixen decidint segons la butxaca (la seva, clar).