QUÈ POT ANAR MALAMENT?

Ja fa més d'un any i mig que ens trobem vivint una pandèmia que ha trastocat les nostres vides en menor o major manera. ja hem dedicat força entrades a comentar aquesta situació, les decisions que es prenen, els confinaments, les vivències pròpies... I un any i mig després, estem vivint el què han anomenat la cinquena onada, provocada per una nova variant del virus, més contagiosa però menys mortífera, en bona part gràcies a es vacunes que ja portem bona part de la població.

Però pel què sembla, es veu que hi ha gent que encara no se n'ha assabentat del què està passant. Durant aquest últim mes, s'han dut a terme casals i colònies amb infants i adolescents, amb les mesures pertinents. Els pares i mares, se suposa que quan apuntaven els seus fills i filles a aquestes activitats, eren conscients de què el ric zero no existeix. Com era d'esperar, en algunes activitats tot ha anat bé, i en d'altres hi ha hagut brots. I en aquestes darreres, hi ha famílies que ho accepten, perquè sabien que podia passar, i altres que s'han enfadat, com si es pensessin que les colònies eren una mena de lloc idíl·lic on no poden passar aquestes coses. En una altra entrada, ja comentarem algun cas en què sembla que no s'ha actuat bé, però ara donem per fet que s'ha actuat com calia (de fet, hi ha colònies acabades abans d'hora per aquest tema).

Però el motiu de l'entrada que ens ocupa és un altre. Segur que la gran majoria de famílies sabien que apuntant els nens i nenes a aquestes activitats, s'exposaven a contagis. Però clar, és molt diferent, al meu parer, un casal a l'escola del costat de casa, o fins i tot unes colònies al Pirineu, que no pas això:

Estudiants d'11 a 14 anys aïllats a Malta per Covid

A veure. si enmig d'una pandèmia d'abast mundial (per això és una pandèmia) envies el teu fill/a a fer un curs d'anglès a Malta amb tot de nois i noies que no es coneixen... com ho diria... què redimonis t'esperes? De debò et queixes? Els envies a un altre país d'Europa (és igual que sigui Malta o Alemanya), amb tot de gent que no són bombolla prèvia ni res, sense certificats especials de cap tipus, i t'imagines que no hi haurà contagi? Clar que potser podria haver anat tot bé. Però va home va... risc zero? que no s'ho podien imaginar que podia passar? De debò? En quin món han viscut els darrers divuit mesos? 

Potser acceptaven el risc, i les queixes i patiments venen perquè estan aïllats en un hotel, sense contacte amb cap adult, sense rebre visita de metges, etc. No dubto de la sensació d'abandonats que deuen tenir, però clar, és el mateix que passa aquí, no? Quants positius viuen l'aïllament tancats a casa sense visites mèdiques si només és febre? Mentre no empitjori, tothom s'espavila a casa com pot. Doncs imagineu-vos a l'hotel on estan aquells nens, i sobretot, amb tot el respecte, però són nens. per mi, 11-12-13 anys, són nens. Em sap greu l'angoixa que deuen estar passant, però ostres, en què dimonis pensaven quan els van apuntar a a questa activitat? Que un angelet evitaria que la Covid es passegés entre els centenars de nois i noies fent estades d'anglès? Sense comentaris...