Les notícies i els mitjans de comunicació, com no, s'han fet ressò d'aquelles activitats que no han complert bé les mesures (o això és el què diuen). Un grup de pares i mares s'han queixat perquè els seus fills i filles han patit covid durant les colònies i en cap moment se'ls va avisar del què estava passant. Nens i nenes que es trobaven malament i els deixaven a l'habitació xim-pum, i "dutxeu-vos per refrescar-vos". Quan els seus pares i mares els van anar a buscar, va saltar tot pes aires. L'empresa que organitzava aquestes colònies, era Rosa del Vents.
La mateixa setmana, amb pocs dies de diferència, també es fa pública la noticia de que un equip sencer de monitors i monitores havien dimitit de la seva feina perquè denunciaven el tracte de l'empresa, la mala alimentació, la sobre-explotació d'hores i el poc sou. El nom de l'empresa, Rosa dels Vents, i la casa on hi ha hagut aquest conflicte, Mas Portal.
Per mi, no és cap sorpresa, la veritat. Fa tretze anys, el meu grup de colònies (en el segon any sense el jo presencial), va fer-les a Mas Portal. I a més, va coincidir aquells dies amb un altre grup (que imprescindible és buscar cases en exclusivitat), gestionat per l'empresa que hem comentat en qüestió. En una entrada al blog, del juliol de 2008, explicava com se'm van passar les ganes de seguir reclamant el mal tracte que vam tenir. Els responsables de la casa prioritzaven en tot a l'altre grup: en torns, en quantitat de menjar, en conflictes... Va ser escandalós. El genial equip de monitors i monitores que dúiem nosaltres (i que eren voluntaris) van saber esquivar els problemes de manera que els infants no van ser conscients en cap moment d'aquest tracte diferencial en cap dels aspectes principals, però els adults sí que ho vam veure.
Si fan tants anys ja es comportaven així, què en podem esperar tants anys després, que s'han fet encara més grans? Cada vegada que surt un anunci de les seves colònies per la tele, el meu cap se'n va irremeiablement a la injustícia que hi ha en el món del lleure, on unes empreses amb bones campanyes de màrqueting, amb diners, van acaparant el mercat, i prioritzant el seu benefici enlloc de la qualitat del servei. Ep, i segur que molts monitors i monitores, la gran majoria, són bons i fan la seva feina molt bé. Però són explotats per aquells que els contracten. A mi, els de Rosa dels vents em seguiran caient malament.
En el meu cas, on he gaudit més de la meva feina ha estat quan he fet la tasca del lleure educatiu en format voluntari. Les poques coses que he fet a nivell professional, alguna ha anat bé, però la majoria, la pressió dels "de dalt" eren normalment un impediment per fer millor la feina. Tot el meu suport per als monitors i monitores que han patit i pateixen aquest tracte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada