SANT TORNEM-HI, CAPÍTOL 27

Ja tornem a ser de nou a 31 d'agost. A les portes d'un nou curs escolar, en el meu cas, el 27è, que es diu ràpid. I després de 26 començaments de curs, segueixo tenint aquelles pessigolles a la panxa que em provoca la incertesa dl què passarà. Pe molt que s'entestin a fer creure una altra cosa, mai cap curs és igual a l'anterior, a no ser que siguis un desmotivat que t'importin quatre pepinos els infants i l'educació, clar. Unes pessigolles que ressonen a les preguntes que em faig cada 31 d'agost: com anirà el curs? Quines vivències noves tindrem? Serà tranquil, serà mogudet? Aquesta vegada, tinc el mateix grup que el curs passat, de manera que hi ha tot un ventall molt ampli d'incògnites que ja tenen resposta. I tinc ganes de tornar a estar amb elles i ells, encara que sé que en alguns moments, caldrà treure "el bastó".

A més, el curs que toca començar és sisè. Encara no he tingut l'ocasió de fer un sisè "normal". Està clar que aquest tampoc ho serà, de normal, sobretot mentre no ens veiem les cares senceres, però és que l'altre cop i únic que vaig fer sisè, va quedar tallat pel confinament i no el vaig poder assaborir del tot, amb tots els nervis i sensacions que representen un final d'etapa. aquella vegada, van quedar moltes coses a mitges, i aquest curs toca fer-lo sencer.

Ara bé, com deia, encara no serà del tot normal. Les restriccions encara estaran amb nosaltres. Ja no prendrem la temperatura a l'entrada (superútil), però per la resta, gairebé tot igual. Amb mascareta a la classe, grups bombolla... Un cop més, l'escola es convertirà en l'únic espai de la localitat on el govern s'assegura que es compliran les normes correctament, i els nens i nenes tornaran a viure els límits, les restriccions i els advertiments. Un cop més, caldrà fer més de policia que de mestre. I com sempre he dit, a mi em sembla bé fer-ho, si és així també fora de l'escola. Però com tots sabem, això no és així. Els nostres nens i nenes estaran al pati amb mascareta, i quan surtin de l'escola i entrin en contacte amb el món, se la poden treure. Tot molt coherent, gràcies, govern! Demà suposo que ens explicaran amb més detall totes aquestes restriccions, com per exemple, les entrades i sortides esgraonades, els mestres que poden entrar o no a les aules, etc. Espero que arribi algun moment del curs que finalment ens puguem treure la mascareta i veure'ns bé les cares i poder expressar-nos facialment sense limitacions. És vital a l'educació. I més quan toca fer teatre.

Ja fa cinc anys de l'última obra de teatre feta a l'escola, i ja no puc més. L'havia de fer el curs que no es va acabar pel confinament, i torna a tocar aquest curs. No fer teatre aquell curs és una espineta que tinc clavada, em va saber molt greu no poder-ho fer. En canvi no fer les in-competències bàsiques va ser una meravella; no sé si tindrem aquesta sort aquest curs... Ara bé, ho tinc clar. si no es pot fer sense mascareta, no es farà. No és gens factible fer una representació teatral amb mascareta. Així que si l'hem de dur, caldrà estudiar alternatives, perquè em nego també a que es perdin aquesta oportunitat educativa. No puc evitar que altres cursos la perdin, però jo no puc permetre-ho més. a veure què passa.

Així que com sempre, amb més preguntes que respostes, demà encetarem el nou curs escolar, amb l'esperança que la meva vessant crítica i reivindicativa sigui menys necessària, senyal de que les coses ja van molt millor a tots nivells. I és que hi ha gent que es pensa que soc crític per fotre, com aquell imbècil que diu que marxa de Barcelona perquè es parla català per fotre'l--- mare de déu senyor... Doncs no, soc crític perquè m'agrada que les coses es facin com toca, sempre posant la lògica educativa i els infants al davant.