BIG SKY (2.2)

Acabada la segona part de la segona temporada de Big Sky. Recordo que ara hi ha certa tendència en algunes sèries en partir les temporades en dues parts, no sé però per quins motius. La qüestió és que pocs mesos després de veure'n la primera part, ara ja la podem donar per finalitzada.

En aquella entrada comentava que hi havia els rumors de que no es faria tercera temporada, tot i que deixaven temes oberts. Ara mateix puc desmentir les dues coses. Sembla que sí que hi haurà tercera temporada, però aquesta segona ha acabat tancant-ho gairebé tot. Que queden temes? Sí, però són temes de continuïtat. Le trames principals es poden donar per tancades. I com està passant en moltes altres sèries, més val tancar.la que deixar-la oberta per no seguir rodant la continuació; és cutre i irrespectuós amb el públic.

Així doncs, com a anat aquesta mitja temporada? Doncs bé, força bé. Big sky va ser per mi una troballa agradable en l'univers de sèries actuals. En disposar de poques plataformes i poc temps, vull encertar bé les sèries que miro. I la veritat es que no m'equivoco massa. també és cert que jugo a segur. En aquest cas, les intrigues d'aquest poble de Montana i els seus protagonistes són força interessants i atraients pel públic amant de les sèries de polis i lladres. Aquesta té l'encert de l'entorn, l'ambient general del territori, i bones idees i ben lligades, que s'agraeix.

També és destacable el càsting, ja no només per la sempre Lagertha, sinó pels seus secundaris, sobretot en aquest cas, dos dels dolents, la Ren i el seu guardaespatlles. La veritat és que el paper d'ella és un caramelet i l'actriu el broda. La dobladora també té bona part de mèrit, segur. Però la manera d'encarar les situacions, freda, cínica... és ideal. Desapareixen el grup d'adolescents, que tan bon joc van donar a la primera tongada de capítols, però que han sabut eliminar per no causar cansament. Tot plegat està ben plantejat. Suposo que no quedarà tan amunt en el rànquing com l'any passat perquè ha perdut la sorpresa, però no la descarto que arribi encara ben amunt.

DOUGLAS ESTRELLAT

Començo aquesta entrada per la conclusió final. No tornar a fer excursions en ple agost. Per molt fàcil que sembli. Encara que sigui curta. Ni que la comencis d'hora. No. Si vull fer excursions, les he de fer en altres èpoques de l'any. Però clar, si no les faig per vacances, ja està vist i provat que és molt difícil trobar el moment durant el curs. Bé, ja anirem improvisant, com sempre.

L'excursió que ens ocupa, no és res de l'altre món, però la penso comptar a la llista de les excursions de l'any. Ara a l'agost n'hauria de portar vuit de fetes, i aquesta ha estat la número cinc. Aix... Aprofitant l'estada a l'Alt Empordà, vaig buscar-ne una. La vaig trobar al Mirador del Roc de les Cols, prop de Cantallops. Mirant maps, vaig descobrir que molt a la  vora hi havia les restes de l'avió Douglas que es va estavellar a la serra de l'Albera, just quan feia quatre dies que havia sortit de nou per les notícies. semblava un pack de visita interessant, i com deia, ni dura ni llarga. Així que cap a Cantallops que hi falta gent.

Ai las... encara que no eren les dotze del migdia, el sol picava com és habitual a mitjans d'agost, agreujat perquè cada cop aquesta calor és més extrema. Sort de l'aigua, perquè la suada era considerable. M'imaginava un caminet per dins del bosc, a la recerca de l'avió, però res d'això; pujada i més pujada per la solana que queia. Curta sí, però esgotadora amb aquesta calda. 

Però al final, com no poda ser d'una altra manera, vaig arribar a l'avió. Es tracta d'una avioneta per apagar incendis, francesa, que durant uns focs l'any 1986, es va estavellar amb els quatre tripulants, que no van sobreviure a l'impacte. Un tros de l'avió es troba encara prou sencer i et fas la idea del què era. L'alta part, feta caldo. És si més no, una excursió diferent, amb un objectiu peculiar, sense massa interès natural, excepte per les bones vistes de la comarca que vas tenint mentre puges. La calor i l'hora van desaconsellar arribar fins el Mirador. I tot i que segur que valia la pena, era un extra que la veritat, no sé si aportaria la meu cos més beneficis que inconvenients. Així que vist l'avió, camí de baixada, trenca genolls, i una bona dutxa per recordar que no, a l'agost no s'han de fer excursions.

LES FILLES DEL FRED

Quart llibre de la sèrie de Fjllbaka de l'escriptora Camilla Läckberg. Quart en ser llegit, tercer en l'ordre cronològic. Després de descobrir-la fa dos anys amb La bruixa, l'any passat em vaig llegir els dos primers llibres. Un any més tard, he acabat el tercer. 

La idea és bàsicament la mateixa. A partir d'un assassinat, es va desenvolupant tota la trama de la novel·la, acompanyant el policia que ho ha d'investigar junt amb els seus companys i companyes de la comissaria. Vas coneixent l'entorn dels implicats i et vas fent suposicions diverses de qui és el o la culpable. També com és habitual, tot va acompanyat d'uns flashbacks de situacions viscudes molts anys abans que són cabdals per entendre el perquè passa el què h apassat. I per moltes similituds que tinguin les novel·les, l'interès no decau, la intriga es manté. potser és per la manera d'escriure, per com fa anar la trama, d'una manera prou completa però senzilla a la vegada que et permet fer la lectura amb calma i atenció. Sigui pel què sigui, ha estat una bona lectura estiuenca durant aquests dies que em deixen amb ganes de més.

Malauradament, no tinc el 4t llibre, i només s troba en una biblioteca de Barcelona, biblioteca que es passa tot el mes d'agost tancada. Aquest seria també un bon tema de debat. Per què tanquen les biblioteques a l'agost? Culpa de la Colau, evidentment.

Els personatges principals d'aquesta sèrie els ha sabut modelar molt bé, i aconsegueixen tenir un carisma que provoca que sigui molt més fàcil acompanyar-los en el desenvolupament de la història. A més, els van passant altres coses a part del crim en qüestió, que fa que s'impliquin més  menys, que els faci més humans i propers, i per tant l'empatització sigui més fàcil.

Seguirem doncs la sèrie a la mínima que en tinguem ocasió.

CONCERT D'ESTIU

El primer dia a l'Empordà ens tenia un esdeveniment inesperat preparat. A Roses, coincidint amb el tancament del festival de música Sons del Món, hi havia un concert amb cinc dels concursants del programa de TV3 Eufòria, que ja hem comentat en altres entrades.

Tot i el preu, vaig considerar que potser pagava la pena treure el nas i gaudir d'una nit musical, així que allà m'hi vaig dirigir, enmig de famílies, joves, adolescents i molta, molta canalla. allà ja vaig pensar el que crec que és més important de tota aquesta febre per Eufòria. Si aquest programa de talents, serveix perquè almenys els nostres nens i nenes escoltin musica enlloc de la merda que escolten normalment, lloem-ho tots plegats. De veritat. Sentir els nens i nenes i adolescents cantar i seguir cançons, tant catalanes com anglosaxones, allunyades del reggaeton i merdes diverses actuals, dona esperança. Només cal que siguin encara més qui vegin i segueixin el programa.

Al concert com he dit, eren cinc dels setze concursants, la guanyadora Mariona, el segon, en Triquell, dos del top-five, l'Edu i l'Scorpio, i la cinquena era la Llum. Tot i ser pro-Mariona des del primer dia del concurs, he de reconèixer que si aquest concert fos el concurs, el guanyador indiscutible seria l'Edu, i d llarg. Amb les cançons que va interpretar al programa, va engrescar, motivar, animar i oferir un veritable espectacle, que era el què volien veure el públic assistent. Va ser molt animat, i va saber connectar amb la gent des del minut zero, oferint marxa sense aturador. Llàstima que va ser el segon en actuar, i llavors les altres actuacions ja les vivíem comparant-les amb la seva. I no la van superar.

L'Scorpio i en Triquell, els dos concursants més rebels del programa, van alternar cançons que van interpretar  la tele amb alguns temes propis, ja que són dos artistes que ja estaven en el món de la música i tenien cançons publicades. Són bons, però per molt que els desagradi, era n concert familiar d'estiu, i la gent, encara que els diguessin que molt bé, el què volien era sentir les cançons del programa. Ja tindran el seu moment, però allà no tocava. Però són així. Per estil, i perquè en Triquell tocava amb músics i l'Scorpio enllaunada, el sots-campió va oferir un espectacle més distret. Així que en el rànquing del concert, ell seria el tercer i ella la quarta.

La segona, la guanyadora del concurs, la Mariona. Ella sí que es va centrar en les cançons que va cantar a Eufòria, però era l'última, quan ja portàvem més de dues hores allà, i es notava el cansament. Tampoc feia cançons senceres, i encara que era amb banda, la sensació era de col·lecció de hits sense solta ni volta. La seva veu, la millor, però va mancar connexió, potser també per això de l'estona.

La Llum, que va ser la primera en actuar, amb música enllaunada, va estar bé (ja és massa), però es notava el salt qualitatiu musical entre ella i els altres quatre. Sot que va ser la primera i va passa desapercebut el canvi. La seva millor cançó, la que va fer amb l'Scorpio. Una darrera cosa. Va faltar que cantessin els cinc plegats, hauria estat bé, una cirereta final que no ens van voler regalar i això és un lleig i una errada important, donant més l'aspecte de "bolo" perquè sí.

Així doncs, concert d'estiu, amb altibaixos durant les quasi tres hores de durada. El temps entre artistes era massa llarg, va faltar ritme. Ho van voler dissimular amb la presentadora del programa, la Marta Torné, que un cop més, demostrava que és una mica d'una altra galàxia.