LA BRUIXA

Feia temps que no llegia un llibre que m'enganxés tant com aquest. N'hi ha hagut que m'han enganxat, d'altres que no, però la dependència que m'ha creat aquest de la Camilla Läckberg ha estat molt gran. Com m'ha passat moltes vegades, arribo tard. resulta que aquest llibre que fa força temps que tinc a les mans quan soc a la llibreria (i que mai agafava degut a les seves més de 700 pàgines) és el darrer d'una sèrie de thrillers ambientats en una ciutat sueca, Fjällbacka (d'on és l'autora). Però les coses com siguin, aquest era l'únic que em cridava l'atenció.
Finalment, aprofitant un estiu llarg, i que no calgués dur aquest pes a la motxilla per llegir-lo al metro, m'hi vaig llençar. al principi va costar, per dos motius: la gran quantitat de personatges que apareixen; em vaig haver de fer una llista amb qui era qui! La trama a tres bandes. Tot i que el 80% està ambientat a l'actualitat, hi ha referències a 30 anys enrere i també a uns fets sobre cacera de bruixes de finals de segle XVII. Encara que la meva valoració d'aquest llibre és molt bona, ara que n'he trobat un en què el policia protagonista no és alcohòlic, ara toca un llibre on no hi hagi flaixbacs, que darrerament, és un festival de recurs utilitzat a les meves lectures.
Anem al llibre. Desapareix una nena de 4 anys que apareix morta quan en fan la recerca. Però resulta que trenta anys enrere, va passar exactament el mateix (una nena de 4 anys assassinada), a la mateixa casa. D'aquest crim, van acusar a dues nenes de 13 anys (van confessar i poc després ho van negar) i casualitats de la vida, just quan una d'elles torna al poble és quan torna a passar. A partir d'aquí, anem veient com es va desenvolupant la investigació del crim, amb detalls del cas anterior i al qual han de tornar donades les circumstàncies. I paral·lelament, ens envien al 1681 on veiem la història d'una vídua que viu amb la germana i el cunyat després de la mort del seu marit en els temps en què per qualsevol,motiu cremaven una dona per bruixa.
Doncs bé... era d'aquells llibres que em cridaven. Cada vegada que tenia una estona, l'agafava per saber com anaven les investigacions. I malgrat les més de 700 pàgines, he de dir que en cap moment se m'han fet feixugues. De fet, al final, tenia ganes de que fos més llarg encara, ja que veia que estava arribant al desenllaç.
Tot i que li dona el títol al llibre, la trama més antiga, encara que ha estat emocionant també de seguir-la, he de reconèixer que m'ha sabut a poc en l'aspecte de la gairebé nul·la relació amb la trama principal. Només un aclariment al final del llibre vol establir el lligam, però què voleu que us digui... em sembla una mica forçat. És l'únic punt feble que li trobo al llibre. La resta, punts positius, molts. apart del típic interès i intriga de la història, dels girs que va donant de tant en tant, cal aplaudir com apareixen de rerefons, altres temàtiques socials que donarien lloc a altres llibres, o com deia, a fer-ne més pàgines:
Apareix la immigració en forma de refugiats sirians que arriben a Suècia per iniciar una nova vida, i mentre lluiten contra els seus fantasmes s'enfronten a una població que no acaba de ser del tot acollidora en la seva totalitat: racisme.
Les vivències dels fills i filles de diversos personatges, la crisi de l'adolescència, els enfrontament amb els pares i mares, l'aïllament, el desconeixement per part dels pares del què fan els seus fills. La poca força de voluntat d'uns,el poder d'uns altres. I aquí entre el bullying, en la seva forma més cruel. Pateixes com el què més en algun moment del llibre veient el què arriben a fer alguns joves amb una de les noies. I també arriba l'anada d'olla que no puc explicar perquè seria un spòiler molt bèstia.
La veritat és que els personatges que apareixen tenen molta personalitat i molta vida darrere, es nota que fa anys que treballa amb ells, i per tant, donen molt de joc a mil i una trames petites que van englobant la principal, de manera que queden molt ben integrades en la història. Chapeau!