OZ

Interessant troballa durant aquests dies. Quan la van estrenar i quan estava a diferents plataformes de pagament, mai em vaig decidir a deixar anar els quartos. La veia prometedora, però hi havia un no-sé-què que m'aturava a l'últim moment i em feia decantar per altres pelis. Finalment ahir vaig poder fer-la entrar als films del 2020, i amb total desconeixement, quan als crèdits vaig veure dirigit per Sam Raimi, vaig tenir ja un bon pressentiment. Un altre detall dels primers minuts: amb només quatre notes de la música a l'inici ja vaig reconèixer la batuta d'en Danny Elfman. Després, vaig pensar que els decorats recordaven molt a la fàbrica de xocolata de Willie Wonka, i que el mag era un paper que semblava predestinat a en Johnny Deep. No m'estranyaria que la peli fos oferta primer a Tim Burton i que per algun motiu no va arribar a bon port.
Bé, anem per la peli. Els bons pressentiments van continuar en veure l'aclucada d'ull al clàssic de Judy Garland quan tot el què passa a Kansas està rodat en blanc i negre, i també en un metratge més petit. Un bon començament que ens presenta el mag, bon James Franco (tot i el cognom), amb les seves estafes de pa sucat amb oli. Un cop a Oz, la trama va seguint una mica el ritme habitual, sense gaire originalitats, però el què era més interessant era veure com amb una senzillesa infinita, anava lligant temes i conceptes amb el clàssic que tots coneixem: les tres bruixes, d'on surten cada una d'elles, com es fa el rei d'Oz, els ginys tecnològics que també coneixerem... La veritat és que he de dir que com a preqüela d'un clàssic, és de les millors que he vit en l'aspecte de parar la taula pel què vindrà després. apareixen també nous personatges que assoleixen cert carisma i que és una llàstima que no tinguin continuïtat, però clar, això no es pot canviar. El mico alat que els ajuda, actua amb mesura, no es converteix en el típic animal xerraire poca-solta. La nina de porcellana és un gran descobriment, i més si trobes el paral·lelisme amb una nena que apareix al principi de la peli, allà on el mag fa els seus trucs. Es troba amb una nena en cadira de rodes que li demana que amb la seva màgia la faci caminar, i clar, no pot fer-ho. Quan més tard a Oz, es troba la nina, apareix amb les cames trencades i l'arregla (amb cola).
Estem davant, doncs, d'una bona pel·lícula d'entreteniment que pels amants dels clàssics els agradarà els lligams que estableix amb la història original. Els més puristes, segur que diran que es van avorrir i que els colors d'Oz embafen. Però què carai! Veure d'on surt la famosa bruixa de l'est és un momentàs, la veritat. No és convertirà en res que pur-entreteniment, però ho és de qualitat, i això s'agraeix.