LA CADENA

Segur que tothom (amb certa edat) recorda aquells missatges que t'arribaven i dient per exemple: "Envia aquest missatge a 5 persones més o tindràs una desgràcia". I hi havia qui ho feia i hi havia que no. Els que no, no els passava res, és clar. Sempre hi havia aquella casualitat que sí passava i s'aprofitava per donar-li a a aquests missatges una falsa veracitat.
Inspirat en aquests missatges i en uns segrests de clans mexicans amb un sistema d'intercanvi ben peculiar, n'Adrian McKinty ha escrit un thriller que t'enganxa des de la pàgina 1. Una dona rep una trucada que li comunica que acaben de segrestar a seva filla. Per tal d'alliberar-la, ha de pagar un rescat i segrestar un altre nen o nena, i així continuar la cadena. Els segrestadors de la seva filla, ho han fet perquè també tenen la seva segrestada. A mesura que la cadena continua, es van alliberant els segrestats en el mateix ordre. Per les ments que ho han ideat, el més important és no trencar aquesta cadena.
Així doncs, tenim que vius el segrest de la teva filla, i per alliberar-la, has de fer el mateix, trencar els tes principis morals, anar en contra dels valors ètics i cometre la mateixa atrocitat. A més, si algú no compleix, o et maten la filla o tu has de a matar al nen que has segrestat.
Realment, és un argument terrorífic. Planteja-t'ho: què faries per salvar allò que més estimes, que és el teu fill o filla. Series capaç de trencar les lleis i fer mal a persones innocents? Pel què sembla, en aquesta cadena, gairebé tots ho han fet. I això respon la pregunta: sí, faràs el què calgui pels teus fills. Quan les persones humanes ens enfrontem a crisis que t'afecten, normalment acaba sortint el pitjor de dins de cadascú. alguns diuen que també surt el millor, però segurament això serà en els cassos en què no estàs realment en perill, ni tu ni ningú que estimes. Per la resta, tot peta. És veritat que molts llibres i films beuen d'aquesta premissa, però és que la història de la humanitat és plena d'exemples en aquest sentit. Esperem no trobar-nos-hi en la vida real, per molt que aquesta pandèmia que estem vivint és un bon primer assaig lleu.
Hi ha un altre tema polèmic que posa sobre la taula. Quan els segrestadors busquen les seves víctimes i planifiquen el segrest, ho fan seguint les xarxes socials. Es posa sobre la taula la megaexposició al públic que molta gent fa de les seves vides. Facebook, Instagram... hi ha qui penja cada cinc minuts què està fent, on ho està fent, amb qui ho està fent, donant informació que als que volen fer qualsevol delictes és una mina d'or. A més, tenim també els que no en tenen prou en explicar la seva vida, sinó que també expliquen la dels fills i filles, i pengen la seva imatge amb total impunitat sense pensar en les conseqüències. D'aquesta manera, en el llibre, saben perfectament quan poden segrestar-los. Aquest és un tema important a la vida real, que caldria que ens ho féssim mirar.
La novel·la és molt bona. Com dia, enganxa des del minut zero i et manté en tensió en gairebé la totalitat de les pàgines. Potser decau una mica cap al final, quan es va desenredant tot, i acaba amb un final més digna de peli que no pas mantenint l'horror de l'argument. Sigui com sigui, ha estat una lectura molt interessant i emocionant.