FESTA GROSSA

Caram! Per una vegada el parlament de Catalunya ha semblat el Tribunal constitucional!!! Sí, aquell que representa aquella justícia que va quatre o cinc anys tard, que quan arriba el judici, potser ja ets mort i tot del temps que ha passat!

I és que finalment han aprovat la reforma de la llei de la contaminació acústica, que exclou les escoles d'estar al mateix sac de a resta d'activitats que serien afectades per la llei. Això vol dir que, un cop surti publicat al DOGC, les escoles podran utilitzar els patis per fer les seves activitats sense limitacions, però sempre amb respecte. Perquè una cosa no treu l'altra. Evidentment que cal tenir cura amb el so, i tenir respecte per la gent que vi al voltant de l'escola, però això no vol dir que s'hagin de limitar o prohibir aquestes activitats. Evidentment que s'ha de procurar no estar botant la pilota passades les deu de la nit, però l'esport extraescolar és vital pel bon desenvolupament d'infants i joves.

Als veïns i veïnes intolerant els ha sortit el tret per la culata. Amb la seva pell tan fina i egoista han aconseguit dues gestes: la primera, blindar les escoles i els seus patis per a poder fer les seves activitats. I la segona, és un miracle: unir totes les forces polítiques. Això és insuperable. Que TOTS els partits polítics: els de dretes, els d'esquerres, els d'ultra-dreta, els d'ultraesquerra, els verds, els contaminants, els catalanistes, els espanyolistes...TOTS, han votat a favor d'aquest cavi a la llei. TOTS! Unanimitat. Quin altre tema ha aconseguit mai aquesta gesta? Cap ni un. Només els patis de les escoles. Francament, gràcies veïns per oferir-nos la possibilitat de veure aquest miracle, perquè difícilment ho tornarem a veure mai més.

Aquí acaba una lluita de fa anys, però que en els últims mesos havia arribat a un extrem perillós per la salut dels nens i nenes. Hem estat a punt de trobar-nos qualsevol jutge de merda (perquè la política està fatal, però lo de la justícia, és terrible), estigués a favor d'un veí, i llavors ja seria impossible fer marxa enrere.

Ara sí, celebrem-ho amb una bona batucada!

LOST IN SPACE

En aquests moments vaig combinant el veure dues sèries. Per no embafar-me, vaig alternant un capítol cada vegada. Amb el gran ventall que hi ha, ara he  decidit també, que les dues sèries no siguin del mateix estil (bàsicament ciència ficció, que és el què en tinc més de guardades a favorites).

Justament però, he acabat una d'aquestes, Lost in space. La primera temporada és del 2018, i es tracta d'un remake d'una sèrie dels anys 60, que a la seva vegada, adapta la trama de la família Robinson, que enlloc d'estar perduts en una illa després d'un naufragi, estan perduts en un planeta.

I d'això es tracta. La humanitat ha de buscar-se la vida en un altre planeta, i una gran nau d'escollits viatgen cap a un altre planeta. Un accident (que després serà un atac), fa que aquesta família i altres supervivents acabin en un planeta inhòspit. Primer la família sola, i després amb els altres, es van succeint les desventures a la vegada que busquen la manera d'escapar del planeta i poder tornar a la nau mare per seguir el seu viatge.

Així doncs, ens trobem davant d'una sèrie que ha de lluitar contra la no-originalitat de la trama per trobar el seu al·licient en altres aspectes. Personalment, crec que els troba. Les situacions que van vivint són diferents entre elles. Des de robots assassins a traïcions, des de éssers estranys que ataquen a perills d'accidents. Hi ha una mica de tot sempre fidels a la ama base que és sortir del planeta. El guió no està del tot malament, amb moments bons, i que agraeixen un bon repartiment. Sense ser estrelles ni res de l'altre món (mai més ben dit), tothom fa el seu paer de manera força creïble, ajudant així també a donar-li vida a la sèrie. I sí, també hi ha alguna sorpresa que, tt i que després es blanqueja, almenys en un primer moment et deixa sense respiració. I això és d'agrair, encara que després s'arregli el què sembla irreparable.

Sèrie molt entretinguda, que salvant les distàncies, es podria comparar a The Orville, perquè són sèries de ciència ficció per entretenir, però ben fetes.

CATALÀ AL RESCAT

Vaig enganxar així com qui no vol la cosa, un programa a TV3 sobre l'ús actual del català. El primer que em sorprèn és el fet que ara que mana el PSOE, es pugui fer un programa denunciant l'actual situació precària de la nostra llengua, ja que aquest és un dels seus objectius. Però clar, tot forma part de la seva estratègia: per una banda, ens fem els preocupats, i farem el què calgui per defensar el català, però per l'altra, tot són posar traves per un costat i els mitjans per arraconar-la cada vegada més per un altre.

I és que la situació és cada vegada més preocupant. Proliferen a les xarxes els vídeos en castellà, i la cultura del like i dels seguidors, a simple vista només té una llengua. S'amaguen els creadors de contingut en la nostra llengua, i per tal de trobar-los has de ser un lluitador convençut. Si ets ciutadà del món, no en trobaràs ni un. Això fa que de mica en mica el nostre jovent i infància considerin el català com una llengua d'estar per casa, que no cal parlar-la. I així, aquest fet fa que cada vegada se'n parli menys. És aquell "españolizar" tan famós del qual ja en vaig parlar.

Després tenim el tema immigració. En el programa, destacaven el fet que les recents arribades de persones sud-americanes, provocava que la necessita de la llengua sigui inexistent, ja que amb ells ja ens entenem tots. I els catalans i catalanes, com a bons amfitrions i empàtics, no dubtem en canviar de llengua per parlar amb la gent nouvinguda. I aquí està l'altra gran victòria de l'estat ecspanyol. El continu degoteig de migrants cap a aquí (desproporcionat comparat amb les comunitats autònomes) no és un fet aleatori. Forma part del seu pla magistral per tal d'anular la identitat catalana.

Ara apareixeran els típics que diuen que si són exageracions, que veig fantasmes i conspiracions on no n'hi ha, etc. Clar, això ho diuen els que no tenen cap problema amb fer servir el castellà i no tenen les ànsies de llibertat que tenim alguns catalans i catalanes. Què cansat és ser català, perquè sempre has d'estar justificant que vulguis viure en la teva llengua, vulguis parlar-la amb tothom, llegir-la, sentir-la, jugar-ne... Però la realitat és la que és.

En el programa també sortien altres sectors, com el d'hostaleria, medicina... tots aquells on el català està en clara minoria, i els testimonis eren sincers i esfereïdors. La conclusió és sempre la mateixa: mentre el català no sigui necessari per viure el dia a dia, hi haurà molta gent que no el voldrà ni parlar ni entendre, i aquí és quan xoquem amb els estaments de dalt, que no volen canviar res. I molts dels ecspanyols, afirmaven sense vergonya que no el pensen aprendre. I nosaltres rient-los les gràcies. Mentre també hi ha molta gent que ve i que aprèn l'idioma per respecte a la terra que t'acull. Sigui com sigui, el futur és fotut.

ÒSCARS 2025

Un any més, la gran gala cel cinema de Hollywood ha tingut lloc a Los Angeles. A diferència d'altres anys, aquest cop hi arribava havent vist fins a 4 de les pel·lícules més nominades (Conclave, Dune 2, Wicked i The substance). Podia fer la porra tradicional amb una mica més de criteri. L'altra diferència la trobem en què, també després de moooooolts anys, però que molts, podia veure la cerimònia en directe, gràcies a què l'endemà era festa i no calia anar a treballar. Sobre aquest punt, estic satisfet perquè no se'm va fer gens llarga (tot i durar gairebé quatre hores). A veure, llarga potser sí, però pesada no. La vaig aguantar bé i sense problemes.

ELS PREMIS: Anora va ser la clara guanyadora, emportant-se pel·lícula, direcció, actriu, guió original i muntatge. Sorpresa, ja que semblava una peli desfassada sense més. La favorita, The brutalist (que no he vist, ni crec que ho faci, no em crida gens l'atenció), es va quedar amb actor, banda sonora i fotografia. Conclave es va quedar guió adaptat; Wicked (quin començament amb les actrius cantant Defying gravity!!)vestuari i disseny de producció; Dune, lògicament els de so i efectes visuals; mentre que The substance, també lògicament, el de maquillatge i perruqueria. sembla que tot molt normal, no hi ha injustícies. Emilia Pérez va guanyar els dos que eren també lògics, actriu de repartiment i cançó, però res més (era la més nominada de la nit, amb tretze). Em sap greu per la gent que l'ha fet, però la "pájara" s'havia de fotre el màxim.

LES POLÈMIQUES: Doncs sí, l'actriu trans ecspanyola s'ha quedat sense res, i poca feina trobarà a partir d'ara. només la fitxaran a Ecspanya, que com a país feixista i racista, és l'únic lloc on podrà treballar. Els comentaristes estaven indignats. Dues pedres. A les notícies diuen que no va haver polèmica. No, clar que no. El presentador se'n fot a la introducció de la gala; l'actriu entra a la sala per la porta del darrere i no seu amb els seus companys; i cada vegada que apareixien imatges de la pel·lícula, no sortia ella (que era l'actriu principal). Us imagineu un tràiler de... no sé, West side story sense la Maria? De Dune sense en Paul Atreides? I tenen la barra de dir que no va passar res... Altres moments van ser el del discurs dels palestins guanyadors pel curtmetratge documental, la Daryl Hannah dient "Ajudem Ucraïna", fet que va rebre el comentari classista i masclista d'un dels col·laboradors ecspanyols de la nit. Diuen també que no va haver referències al Donald Trump. Cert, directament, no, però es discursos de la Zoe Saldaña reivindicant ser neta d'immigrants, o del guanyador del vestuari dient que era el primer negre que guanyava aquesta categoria.

EL TONGO:  On estaven Civil war i Horizon? Com pot ser que dues de les pel·lícules més interessants de l'any no tinguessin ni una nominació? Per la part d'Horizon, suposo que és per la mania que tenen al Kevin Costner. Però Civil war? És molt bona, molt millor que moles de les que hi havia per allà. En aquest cas, deu ser la por a en Donald Trump, ja que la peli explica el què pot passar si segueix manant un president fictici tan boig com ell.

LA PORRA:  Com deia al principi, feia la porra havent vist quatre de les pelis nominades. Però no em vaig arriscar prou, no em vaig atrevir amb Anora (tot i encertar direcció i actriu). Però tampoc estic descontent: catorze encerts, tres més que l'any passat i l'anterior. Estava content fins que he descobert que l'any 2022 en vaig encertar 16!!! Quina bogeria! I quina enveja! Tanquem paradet, i fins l'any que ve!