GUARDIANS DE LA GALÀXIA

El 31 d'agost és un dels dies més temuts de l'any. Les sensacions que l'envolten aquest 2020 són el de mandra (com sempre), amb grans dosis d'incertesa. Torna el temut despertador a quarts de set... S'acaben els sudokus, les estones sovintejades de lectura... i ho acabem amb un blockbuster de Marvel.
No fa gaire, quan parlava de Black panther (que per cert, trista notícia, com moltes més, de la mort de l'actor que la representa per càncer; i és que no som res), que no havia vist totes les pel·lícules dels superherois Marvel que culminen a Infinity war i Endgame (dues pel·lícules que he estat reveient aquests dies).
També he revist Guardians de la galàxia i per primera vegada, la seva continuació, Guardians de la galàxia 2. Sensacions diferents em donen les dues pel·lícules. La primera, que vaig veure així de casualitat un dia i m'ho ha confirmat aquesta segona vegada, és que és molt distreta, més original respecte les típiques de superherois als què estem acostumats, on el sentit de l'humor és tan o més important que en els altres films. Una colla de perdedors s'acaben trobant per formar un estrany grup de personatges que es troben enmig del què encara no saben que serà una de les batalles més grans de l'univers quan un d'ells ensopega amb una de les famoses gemmes de l'infinit. Interessant peça del trencaclosques que de mica en mica s'estava formant. Segurament per les poques expectatives que tenia, ja que als tràilers la veia com una anada d'olla van fer que quedés amb bon gust de boca un cop vista.
La segona part no comparteix aquesta valoració positiva (mai segones parts són bones, diuen).És una peli distreta, però perd molt encant. El fet de conèixer ja els personatges li treu gran part de l'originalitat i sorpresa primeres. El sentit de l'humor hi continua, i segurament podem dir que és el millor de la pel·lícula. om a trama, és una més de moltes, amb la típica aparició d'un familiar per allà al mig, destrucció de planetes, etc. No té massa més. Es pot veure, és clar, però no té massa detalls que facin recomanable fer-ne revisions. De lligam amb la trama gran, no hi ha res, excepte l'evolució de la relació entre les dues germanes", la Nèbula i la Gamora, que acabarà sent força important al final.
S'anuncia ja la tercera part, que ja serà post-endgame. La fluixesa d'aquesta segona continuació no evitarà que la vegi, perquè els personatges tenen molt encant per si sols. La qüestió a endevina serà cap a on anirà, ja que té dues portes obertes. Aquesta segona part acaba amb una promesa de venjança per part d'una civilització, que ens ensenyen un artilugi que utilitzaran per trobar i acabar amb els guardians, Però per altra banda, Endgame acaba, pel què fa als guardians amb una claríssima missió per realitzar. Segurament la tercera part combinarà els dos objectius. Ja veurem.

I MALGRAT TOT, VULL TORNAR

Doncs sí, en tinc ganes. Potser em poden titllar d'irresponsable, però tinc ganes de retrobar-me amb els nois i noies a l'escola el proper 14 de setembre. és evident que totes les mesures que es prenguin no seran suficients.
S'haurien de fer grups més petits i difícilment es faran. Representa una despesa de diners que els polítics o estan disposats a assumir.
Mirar de fer classes a l'aire lliure, tampoc. No crec que el carrer Gran de gràcia estigui preparat per a això.
Haver de dur mascareta, però és antinatural que uns nens i nenes la portin posada de 8'30h a 17'30h en el millor dels casos. Senzillament no pot ser, i qui no ho entengui, o no ha estat mai nen, o no sap empatitzar, per molt necessari que sigui.
Que vindran nens sense que se'ls hagi pres la temperatura a casa. Que ara també ens tocarà fer d'infermers (ja ho fèiem), però amb una responsabilitat afegida: qui serà el bonica o bonica que decideix trucar o no trucar els pares quan vegi que el nen o nenes tus molt o no es troba bé?
La higiene de mans encara la veig possible, sempre que no s'acabi el gel... Tan bé que anirien aquelles aules amb piques tan reclamades... I lavabos... per grup? Per gènere?
L'estona de pati, de menjador, les extraescolars... que complicat que pot arribar a ser tot, marededéusenyor!
Doncs malgrat tot. vull tornar a l'aula amb els nens, siguin 20 o 25. Després de tot el què hem viscut, em reafirmo que l'educació i la feina de mestre és 100% presencial, de mirar-nos als ulls, de cops a l'espatla, de picades de mans, d'abraçades... de poder seure al costat del noi i noia per parlar de tu a tu, per escoltar, per confiar l'un en l'altre, per ajudar i aconsellar... Els nens i nenes ho necessiten, per molt que encara alguns tinguin la mandra de tornar a l'escola. Necessiten el contacte amb els amics i amigues.
Mantenim els bars oberts, per l'economia i perquè som éssers socials. Doncs els nens i nenes també són éssers socials, i és l'escola un dels llocs primordials on dur-ho a terme. Seguirem mantenint bars oberts i tancarem escoles i parcs. A cagar! Sí, clar, ja hi som... que als bars hi ha distància (en alguns, no fotem), que no són grups de 25... bla bla bla... me la bufa! Cal tenir les escoles obertes, però tampoc cal aquest "sí o sí" que diuen els polítics. Ells han de fer tot el què puguin per aconseguir que sigui de la millor manera possible, i malauradament, no ho fan. Però tampoc podem fer que els nens i nenes segueixin pagant la seva ineptitud. Nosaltres hem d'anar amb el màxim de cura possible, fent tot el què es pugui sanitàriament parlant, i ja veurem com evoluciona la cosa. Tinc clar que l'expansió no serà només culpa del què passi de 9 a 17h, sinó del què passi després.
Així que sí, vull tornar a l'escola. I què voleu que us digui, a la meva edat, i després de 25 anys, trobo que és un valor afegit i positiu, no? Això sí, apretem el cul i que Déu ens agafi confessats!

DE MALAMENT A PITJOR

El dia del 2 a 8 que ens va clavar el Bayern, m'ho vaig prendre molt bé. Els del bar on el vèiem, deurien pensar que aquest noi que tant s'aixecava per cada ocasió perduda acabaria malament. Però no, m'ho vaig prendre prou bé, De fet, al final reia i tot. És que era increïble com ens arribaven fins dins la cuina, i feien el què volien dins l'àrea, passant-se la pilota mentre els nostres jugadors s'ho miraven incapaços d'aturar aquell bany de joc. Tot i merèixer perdre i tot el què havia de comportar (final de cicle, d'entrenador, etc...)potser els vuit gols van ser un càstig excessiu. Però era la confirmació dels últims anys amb les diferents derrotes europees sofertes. M'ha sabut greu no veure el mateix joc dels muniquesos en els altes partits, on han semblat futbolistes de la Terra i no extraterrestres com aquell dia. Em va saber greu pel ter Stegen, que no fes el seu millor partit justament quan s'enfrontava a en Neuer. Va ser un ridícul estrepitós i costa d'entendre com jugadors del nivell del Barça, amb el què cobren per ser les estrelles que són, fossin capaces d'oferir un espectacle tan denigrant.
A partir d'aquí, les represàlies. Tothom sap que qui primer havia de plegar era Bartomeu i la seva junta d'ineptes aprofitats. Però volen fer com sempre, tapar-ho tot: canviar l'entrenador, disfressar-ho amb la renovació del vestidor. Renovació del vestidor vol dir fer fora gent i portar jugadors nous il·lusionants. I per ara, què voleu que us digui... Pedi, Trincao i Matheus Fernandes il·lusionen menys que una sabata. La seva cata ha estat contractar d'entrenador una llegenda, Koeman. Però per molt heroi de Wembley que sigui, qui salta al camp són els jugadors i no els entrenadors. La directiva també juga al fet que la lliga va tard i es jugarà sense públic. això li estalvia a la Junta l'escarni públic al Nou Camp, les xiulades, crits i insults durant el partit. I és clar, hi ha el tema econòmic, en aquest moment és un desastre total, i si pleguessin, haurien de pagar diners per arreglar-ho. Així que volen tirar el màxim.
I al final explota el plat fort: Messi, veient que la junta no plega, decideix que vol marxar. Té una clàusula que li permet fer-ho, però com que la temporada ha estat tan llarga, el club diu que no val. No sé, però l'endemà de l'anunci de Messi, Bartomeu hauria d'haver dit adeu. Però clar, econòmicament no pot. han ensorrat el Barça, han esborrat qualsevol senyal de les gran èpoques. Entre el Rosell i el Barto, han destrossat el què era conegut com el millor club del món. Felicitats.
Veurem com acaba tot plegat, ja que el merder és gros, gros de debò. Ara bé, si Messi al final marxés, penso qe ell també ens ha decebut. No pot ser que un jugador com ell, a qui mitja humanitat ha posat a l'Olimp, se'n vagi sense donar la cara i donar les gràcies als aficionats. No em puc imaginar que no surti al camp a dir adeu a la gent que tant l'ha idolatrat. Crec que seria un menyspreu molt gra a les persones que li han estat pagant tot el que té. Seria d'un lleig en aquests moments imperdonable. Per molt enrabiat que estigui amb la Junta, no pot marxar d'aquesta manera.
Les properes setmanes doncs, seran cabdals per veure com pot ser el futur d'aquest nou Barça, si seguirà sent mediocre o començarà a enlairar-se de nou. Per aconseguir-ho, cal deixar anar llast, i el primer són les coses que no serveixen, com el Bartomeu i companyia.

A LES PORTES

En un primer moment, havia pensat d'ajuntar en una mateixa entrada els comentaris sobre la Champions femenina i la masculina del Barça. Però al final no ho faré, perquè ho trobo injust per elles. Ja se les ignora prou com per seguir-les convertint en la comparsa dels mercenaris i d'una junta directiva amb un coeficient intel·lectual de 0.
Ahir l'equip femení va quedar eliminat de la Champions davant el totpoderós Wolfsburg alemany, i es van quedar sense la tan desitjada segona final en dos anys. Però justament crec que han aconseguit més prestigi davant el futbol mundial femení en la semifinal d'ahir que no pas en la final del 2019. No és cap secret saber que ser les sots-campiones davant l'Olympique de Lyon va ser en bona part gràcies al sorteig, ja que els tres equips més potents estaven a l'altra banda del quadre. Era una oportunitat única i la van aprofitar, encara que ja sabem com va acabar, suant la cansalada darrere les franceses.
Però en aquesta Champions atípica, a un partit i sense públic, primer vam haver d'eliminar l'atlètic de Madrid a quarts, i després enfrontar-nos al Wolfsburg. El partit contra les espanyoles el vam guanyar per 1  a 0 quan tothom pensava que seria un passeig (perquè nosaltres som millors, però sobretot perquè a les matalasseres els faltaven jugadores pel covid, no havien entrenat prou i tenien cinc jugadores noves que encara s'havien d'acoblar). Però no, un justet 1 a 0 a deu minuts del final. Això ens va fer pensar en un ai ai ai de cara la semifinal, on ens havíem d'enfrontar al segon millor equip d'Europa, que a quarts va clavar un 9 a 1 al Glasgow.
Llavors arriba l'hora del partit i et quedes a quadres. Control del joc, domini absolut, ocasions de marcar, Harder anul·lada... La primera part va ser un bany. La segona part, sense ser tan espectacular com la primera, va seguir mostrant que el Barça va ser superior a les alemanyes, tal com en acabar, així ho afirmaven els experts i expertes de futbol femení. El Barça va ser millor, però no va marcar. És veritat, va faltar el gol, i em costa d'entendre. Com pot ser que tenint Jenni, Graham, Oshoala, Martens, Mariona, Alèxia... en dos partits només fem un gol? Justament, un dels nostres punts forts és que som una màquina de fer gols. Alguns diran que clar, ho som fins que ens enfrontem als grans equips. Sí, però no, ja que no és que no tinguéssim ocasions, en vam tenir, però van anar gairebé totes fora. Va fallar la punteria. Potser també el fet que Martens sortís al minut 85, això també seria criticable. Però clar, a qui treus?
Sigui com sigui, i encara que sàpiga greu l'eliminació, perquè ho vam tenir a tocar, hem d'estar orgulloses del partit fet, sobretot perquè com deien els comentaristes, aquesta Champions ha demostrat que les totpoderoses ja no ho són tant. El Barça va tenir el Wolfsburg contra les cordes, perdent temps i sentint-se dominat. I l'Olympique va guanyar només per 2 a 1 l'Arsenal a quarts. Per fi sembla que a nivell europeu s'estan equilibrant els equips, i això és un aspecte que el Barça no pot deixar escapar. Caldrà veure també si la no-inversió en nous fitxatges serà la millor opció per aquesta temporada (els diners eren per uns tals Trincaos, Matheus i PedriS... MERDA DE JUNTA). Però aquest és un altre tema. Molt bé nies! Va ser una llàstima, perquè vam perdre en un dels millors partits que heu jugat.
Només un últim apunt. Vergonya d'igualtat de gènere, quan no hi havia VAR en aquests partits, mentre que en els dels nois sí. Les mans claríssimes d'una defensa alemanya haurien representat un penal que segur hauria canviat les coses.