A mesura que s'acostava el fi de l'any, ja em deia a mi mateix que això no podia seguir així. no només el meu cos necessita activar-se, sinó que en el fons, les caminades formaven part del meu dia a dia, i en gaudia molt, sobretot a nivell mental. De manera que veia clar que calia posar-se de nou en forma, però anar al gimnàs no m'és especialment motivador. No em ve de gust i prou. Pe això, així com vaig fer amb Montserrat, si em poso un objectiu maco per fer, això almenys m'obligarà a anar-hi i engegar de nou la cinta de caminar. Ja tinc dues o tres propostes al cap per fer al juliol, Veurem cap a on em decanto finalment. Si aniré cap al berguedà, cap a Núria denou, o més lluny. Amb aquestes i les prèvies, podré recórrer de nou el país.
Però no només es tracta d'això. Cal sortir de nou a la natura a caminar. No caldrà que siguin trams per anar a Montserrat, però sí excursions que pugui fer. I per assegurar-me que vaig en serio, el dia30vaig tornar a fer un dels clàssics, la ruta de Torre Baró a Mundet, que aquest any hauré de fer dues vegades més per l'activitat de l'escola. Sé que és una xorrada, però mira, van ser dues hores posant en contacte de nou els meus peus amb els camins de muntanya. És un gest molt simbòlic, però que vol ser com deia, una declaració d'intencions per tornar a estar actiu. Així que, benvinguda sigui aquesta excursioneta. A més, fent-la, anava pensant en aquelles èpoques de l'any passat, veia Montserrat... res, que el cuquet ha tornat, i m'hi poso de nou.
2025, espera que vinc!