The Pogues és una de les meves bandes preferides. Estaria en el top ten sense cap mena de dubte. Fa poc més d'un any ens va deixar el seu líder, el carismàtic Shane McGowan, present al concert amb una foto emmarcada al mig de l'escenari (foto que van trencar durant una cançó, provocant el pànic). Anem a fer història. Quan anava a segon de BUP, vaig assistir al meu primer concert en directe, un d'en Lluís Llach, al Palau d'Esports, per reivindicar la llibertat de Palestina (caram, ja és casualitat que tants anys després, encara la ballem amb el tema); casualitat perquè el segon concert va ser, al mateix lloc, dels UB40. Hi anava amb mon germà, i va resultar que abans dels músics del reagge, tocava una banda irlandesa desconeguda per mi. Eren els Pogues. Des d'aquell dia, tot va canviar. Quina força, quina potència... A partir de llavors em vaig convertir en un fan del grup, comprant els seus discos (sí, vinils, tots).
Jaus podeu imaginar la il·lusió quan, en el concert d'aquest divendres, van demanar que aixequessin la mà els que havien vist The Pogues en directe. no n'érem molts, però allà estava el meu braç aixecat ab orgull. Per cert, cal dir que era dels joves de la sala. Gairebé tothom em passava l'edat. També n'hi havia per sota, però molta calba i molt cabell blanc... Per cert, que bo tornar a cantar en un concert "Visca la terra... lliure" i la seva continuació. Va ser com traslladar-me a la meva joventut.
El concert en si va estar molt bé. La música molt forta, i d'aquí el mal de cap que em va durar tot el dissabte (coses de l'edat, també). Van resseguir els seus millors èxits, ben tocats, ben cantats, i ben taral·lejats pel públic assistent. Anaven pujant col·laboradors (trompetes, saxos, violins...) en determinades cançons, i fins i tot una noia per cantar el clàssic Fairytale of New York. No hi havia cançó que no conegués o que no m'agradés. I algunes d'elles, són francament genials. Una bona estona (llàstima del temps d'espera; deien a les 20h quan van ser les 21.30h). A part d'això, un deu. Visca The Pogues i visca Irlanda!
