2020, A PRENDRE PEL SAC!

 

TEMÀTIQUES DEL 2020

Doncs ja ho tenim això, demà s'acaba l'horripilant 2020. Cada any volent acomiadar amb una puntada al cul l'any que s'acaba, sense saber el què ens esperava en aquest.

Pel què fa a aquest blog, l'acabem amb la fita de les 160 entrades, col·locant-se per mèrits propis en el número 1 de tots els anys fets fins ara, superant els 159 del 2016. Ha estat només una entrada més, només una, però els números no enganyen a ningú, de manera que el 2020 queda com l'any amb més articles de la història d'aquest blog. Es pot pensar que el confinament hi va tenir molt a veure. Home, segur... sense ell, hi hauria un bon grapat d'entrades que no s'haurien escrit mai (potser una vintena), però res presagiava que el resultat quedés tan ajustat. I és que a l'octubre semblava que seria un rècord escandalós... fins que va arribar el novembre i només hi ha un sol article. Misteris del blog, misteris del dia a dia, però real. I no, el desembre no ha estat exagerat, no m'he inventat res per aconseguir superar el rècord. Tot el què hi ha, hi és pels seus motius (fins i tot ja tinc cinc esborranys pel 2021).

I com han anat els temes, les etiquetes de les entrades? Hi ha diferències amb els altres anys o es mantenen els criteris. Veiem-ho (recordem que els percentatges no sumaran 100, ja que hi ha entrades amb més d'una etiqueta):

- Entrades sobre quotidià i cinema, un 23%

- Entrades sobre llibres, un 18%

- Entrades sobre món i sorprenent, un 14%

- Entrades sobre Catalunya i televisió, un 13%

- Entrades sobre educació, un 9%

- Entrades sobre Barça i futbol, un 8%

- Entrades sobre música, un 7%

- Entrades sobre el blog, un 5%

- Entrades sobre escola i viatges, un 3%

- Entrades sobre teatre i castells, un 2%

- Entrades sobre lleure, un 1%

Així doncs, el trio de quotidià, cinema i llibres continua encapçalant la llista. Aquesta vegada el quotidià aconsegueix el primer lloc amb una pujada espectacular gràcies a la pandèmia i el confinament. Aquest motiu també explica la pujada de les entrades sobre món i sorprenent, fent baixar Catalunya, televisió (que baixen posicions però mantenen el percentatge), Barça, futbol i educació. La música puja, en part per la recuperació dels discs de vinil durant l'aïllament a l'habitació. Sorprèn el percentatge del blog (5%) ja que aquest any hi ha hagut dues efemèrides importants: l'entrada 1.000 i la 1.111. S'han fet el mateix número d'entrades (8), però hi ha la diferència entre el total (160 a 133). I les últimes etiquetes segueixen sent les mateixes, amb l'aparició de l'escola, que baixa molt.

Amb aquesta estadística acomiadem aquest any que serà recordat molt. Demà sols farem el tradicional comiat i encetarem un 2021 amb esperança que sigui, aquest cop sí, millor que l'anterior, perquè si no, estem liquidats.

PERIODISME DE QUALITAT

Ahir va ser 28 de desembre, el que es coneix com el dia dels Sants Innocents. Vint-i-quatre hores per gastar bromes, amb la tradicional llufa que es penjava a les esquenes de les persones però que ara només serveix com a imatge de perfil.

És veritat que actualment, aquest dia no té molt sentit, ja que els altres 364 dies de l'any també són plens de bromes o enganys, alguns provocats per la classe política però la majoria per ciutadans anònims a la jungla de les xarxes socials o evidentment, als mitjans de comunicació. És una malaltia també molt greu, aquesta, ja que publicar mentides qualsevol dia de l'any, provoca que la gent es cregui tot el què li diuen quan són mentides per fer mal o desestabilitzar aquella persona sobre la qual menteixes. Davant d'aquest panorama, és evident que les possibles bromes del dia 28 deixen de tenir cap sentit, ja que es poden confondre amb les notícies de qualsevol diari de cada dia.

Justament abans que mentissin a cada paraula que diuen (és evident que ara estic fent el mateix, ja se sap que no tot el què diuen són mentides), el dia 28 era divertit perquè havies de trobar quina era la innocentada del diari o la que deien als diferents telenotícies. I al vespre, es feia el resum de les innocentades. Ara, això s'ha perdut. Però encara hi ha persones, associacions que se les empesquen perquè no es perdi també aquesta tradició.

De manera que ahir, els castellers de la Vila de Gràcia i els de Sarrià van planejar una innocentada conjunta. Comunicaven que davant la precària situació dels de Sarrià, que estan sense local des de fa anys, es mudaven a Can Mussons, i que les dues juntes volien veure quina era la millor manera de gestionar les dues colles en una. Com sempre, hi ha get que hi cau a la primera, sobretot si no pensaven el dia que era. Però el més gros de tot és que va haver fins a quatre mitjans de comunicació. entre ells la "prestigiosa" La Vanguardia, que sense pensar ni consultar res, van publicar la notícia als seus diaris digitals com si fos real. Com era d'esperar, la sorpresa va ser majúscula, ja que la innocentada va agafar encara més volada, però clar, la reflexió que en surt diu molt de la poca qualitat dels periodistes d'avui en dia. Publicar una notícia sense saber si és veritat, ni preguntar a ningú, consultar les fonts d'informació... Res, tal com raja... Què deuen fer doncs cada dia si n això? Ens esta colant diàriament notícies falses com a verídiques perquè la seva capacitat d'investigació, la seva dignitat, el rigor informatiu és equivalen a la dels excrements d'una vaca, amb tot el respecte per a les vaques, clar.

No, si al final serà veritat allò de que les notícies del diari, la meitat són mentida i l'altra meitat ese les inventen.

LES MILLORS DE L'ANY (III)

L'any passat (2019) no va ser un any massa bo en pel·lícules vistes. A l'hora de fer el top ten, em vaig quedar només en nou, de manera que vaig descartar fer la llista de les deu millors per fer-ne una reduïda amb les cinc més destacades. Aquest any, però, no ha estat igual. No sé si ha estat perquè degut al confinament n'he vist moltes més (que compensa el poc cinema que hem fet), o perquè realment han estat més bones, o he fet una millor selecció... la veritat és que quan n'he fet el recull, m'han sortit, després de la primera selecció, un total de 14 films. I això que dins aquestes catorze, no hi ha pelis que he valorat força bé com La mort de Guillem, Onward, Christopher Robin o Bohemian Rapsody. 

Així que tocava fer una segona ronda per treure'n quatre de la llista. Dues, ad astra i Destino oculto no han costat massa, i les altres dues (Mulan i Malèfica 2) tampoc, tot i que aquestes dues últimes, adaptacions en persones de clàssics Disney, podrien estar perfectament en el top ten (l'any passat, Dumbo va quedar tercera). Així que caldrà justificar molt bé el perquè de les deu millors classificades. Anem a per elles:

10ª Tolkien, la biografia del llegendari escriptor, on ens explica com va sorgir el món de l aTerra Mitja de la seva imaginació. Sense ser una gran pel·lícula, conté bons passatges que els amants del món del Senyor dels anells gaudim molt.

9ª Star Wars IX, una altra que està en aquest rànquing pel que representa i no tant per la brillantor. Tot i que supera aquesta nova trilogia a la dels episodis 1, 2 i 3, els personatges no acaben de convèncer i han de tirar molt dels antics, que són el reclam que aconsegueix posar la pel·lícula més amunt.

8ª Joker, aquí tenim una pel·lícula que més enllà del gran treball de Joaquin Phoenix, ens planteja el dilema de si és moral castigar la gent que assetja d'altres, a la manera "bèstia". Evidentment, tal com acaba el Joker potser no, però la impunitat amb la què es mouen persones que menyspreen i ataquen les que ells consideren inferiors, fa fredat a la nostra societat.

7ª Oz, tot i que Mulan i Malèfica han quedat fora d'aquest rànquing, sí que es manté Oz, que encara que sigui una guió original i no una recreació, estaria dins aquest grup de pel·lícules que retonen el fantàstic al lloc que es mereix.

6ª Paràsits, la revelació de l'any, encara que no apareix en cap rànquing dels que fan ara els mitjans de comunicació... ja té nassos. Primer la posen pels núvols i ara ningú se'n recorda d'ella. A veure, ja es veia a venir, semblava més una campanya de màrqueting anti-Trump que una altra cosa. Tot i així, la deixo ben col·locada.

5ª Little women, molt interessant adaptació del clàssic de la literatura, amb unes noves connotacions més feministes. Un molt bon treball de la directora i les actrius, algunes d'elles ja habituals en el meu top ten gràcies a Ladybird.

4ª Infiltrats al KKK, una gran pel·lícula sobre el racisme als USA, amb una clara intenció anti-Trump, que amb altres maneres de denunciar-lo finalment han aconseguit fer-lo fora de la Casa Blanca a les darreres eleccions.

3ª Jojo rabbit, una pel·lícula que ens transporta a les injustícies i bogeries de l'Alemanya nazi, des del punt de vista d'un nen que es mou entre dos mons. Senzillesa total per explicar un dels drames més terribles de la història.

2ª Greenland, doncs sí, un blockbuster catastròfic a la segona posició, que podria estar perfectament a la quart i posar les altres per davant. Però la deixo aquí perquè aquesta ha estat de les poques que he pogut veure en un cinema i que reivindico com a la part més espectacular del setè art.

1ª 1917, la recreació de la guerra de les trinxeres, amb tota la seva cruesa i de manera magistral, injustament tractada en els lliuraments de premis, per darrere de Paràsits degut més a política que a criteri cinematogràfic. Molt bona.

Així que aquesta merda d'any ha deixat bones pel·lícules al seu darrere. Espero que el 2021 continuï la ratxa, tot i que si he de triar, evidentment prefereixo un any millor pel tema pandèmic que no pas pel cinèfil