Tot i ser una comèdia negra, té també els seus moments dramàtics, no se'n pot escapar. I és que aquest és un dels grans dilemes. Com poder somriure o fins i tot riure de situacions de la peli, combinat amb el menyspreu i la seriositat del tema que tracta? El famós límit de l'humor. En aquesta pel·lícula crec que troben el punt just entre una cosa i l'altra. Et pots permetre el luxe de riure amb alguns diàlegs o situacions però com a adult, tens molt clar que el rerefons no té cap gràcia. El dubte és si per exemple, utilitzes la pel·lícula per acostar el debat sobre el nazisme als joves, no sé si queda realment clara la bestialitat del moment històric.
Centrant-nos en aquesta, podem parlar d'una bona realització, amb escenes molt interessants on es mostra com n'és de fàcil l'adoctrinament entre els més petits. L'aparició de la noia (en una escena típica de terror), l'aparició de la SS amb les seves salutacions infinites per no trencar el protocol, el capità nazi relegat a un càrrec menor per conducta poc apropiada que no acaba de deixar-se clara... Déu n'hi do la de moments bons que té i que la converteixen en com deia al principi, en una de les pel·lícules revelació de l'any, i en el fons, en una de les millors sense cap mena de dubte. Possiblement sense tant histrionisme hauria aconseguit més reconeixement, però com que el té ben mesurat, es queda en aquest punt intermig que segurament farà que amb el temps, vagi guanyant més mèrits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada