ESBORRANT EL PASSAT

L'altre dia, em vaig adonar que el pes del meu correu d'outlook, l'adreça que tinc des de que em vaig crear la primera, era mooooolt gran. De tant en tant anava esborrant correus. Normalment, els que no m'interessen ja els suprimeixo directament, però amb els anys, es van acumulant i acumulant. Erròniament, vaig pensar que el pes minvaria si eliminava correus (ara ja he vist que no 😪). Però m'hi vaig posar. Vaig ordena els correus per antiguitat. El primer, que ja havia superat una anterior esborrada, datava del setembre de 2003!! Fa gairebé disset anys!! Un correu amb una documentació del grup de lleure de Món Jove. Sé que havia superat una neteja de correus perquè el segon correu era del maig de 2007 (dos anys abans del MEC!). I vaig començar a eliminar. Seleccionant correus i eliminat-los de 500 en 500. Mirava de salvar els que tenien fotos antigues interessants (bàsicament de Món Jove). Les descarregava i després eliminava el correu. M'he quedat al 2012.
Mentre feia aquesta eliminació, clar, anava veient noms o títols i em venien molts records al cap. Tenia la sensació, com titulo en aquesta entrada, que esborrant aquests correus, estava eliminant el meu passat. Històries, esdeveniments viscuts dels quals tinc records, i que ara poden desaparèixer del tot si no en tinc cap constància. Sent fred, penso que si en tots aquests anys, no he necessitat de consultar ni recordar re de tot això, senyal que tampoc és tan imprescindible, però clar, a l'hora de pitjar la tecla de "suprimir", sentia un no-sé-què com de disgust-tristesa (imagineu-vos ara que sé que no ha servit per res).
Hi havia els correus d'Avancar, el lloguer de cotxes que utilitzàvem abans. Els correus del projecte de llengua Vedruna que vam estar elaborant, tant a nivell fundació com després a nivell d'escola. Tots els correus de Món Jove, de trobades, reunions, fotos, doodles... i el MJnotícies!! (element imprescindible per mantenir la comunicació i informació entre els monitors i monitores).
Una altra cosa que em va fer gràcia, eren tots els correus que escrivíem abans que existís el whatsapp. Diàlegs i preguntes-respostes que ens anàvem fent per tal de saber les coses. Ara amb el whatsapp, el correu ha perdut importància i aquesta funció més comunicativa. Però era divertit veure cadenes de correus tipus: hola/pots venir avui/ a quina hora/ a les tres o a les quatre/ m'és igual/ quedem a les 16h /ok/ on/ al Plantaciones. Increïble. En deu minuts, cadenes de quinze missatges com aquest. Realment, en algunes coses hem millorat. llàstima de la resta dels mals usos...
I ja està fet... Espero en pocs dies oblidaruna mica aquesta sensació d'esborrament...