DRAMÀTIC

Ens trobem immersos en l'enèsima polèmica sobre l'ús del català a TV3. L'aparició a la pantalla petita d'una minisèrie titulada Drama, ha despertat els instints més bàsics dels hooligans de totes dues bandes.
La sèrie explica les desventures d'una jove que queda embarassada i busca qui deu ser el pare, mentre es va gestant la idea de l'avortament (aquest és el drama). El problema no ha estat que un cop més, la ficció televisiva descriu els joves com a animals assedegats de sexe amb qui sigui i com sigui. Tant a Merlí com a Les de l'hoquei, el sexe és un dels pilars de la trama. A Drama, és gairebé l'únic pilar. I així, observem com el jovent d'avui en dia, entre les hores de feina o d'institut-universitat, el seu únic objectiu és cardar. La veritat que com a educador, és molt depriment que sigui així. Per molt que es reflecteix la realitat, la televisió també té el poder de canviar tendències i mostrar altres maneres de viure. Però clar, mana l'audiència i els diners que es guanya amb la publicitat si en tens molta. I res com el sexe per guanyar espectadors. No, si realment tenim el què ens mereixem, no?
Però justament, aquesta no ha estat la polèmica. La qüestió és que s'utilitza força el castellà com a llengua vehicular de la sèrie. Apareixen molts personatges que parlen exclusivament en castellà, mentre que els catalans ho fan en les dues llengües. Els defensors més acèrrims de la llengua han criticat amb molta força aquest fet, que ha arribat fins i tot al Parlament, i evidentment ha desencadenat una nova batalla campal a les xarxes.
Per ells, el català ha de ser l'única llengua dels mitjans de comunicació, i que ja n'hi ha prou de recular amb aquest tema; que el bilingüisme només és pels catalanoparlants; que la llengua en perill s'ha de cuidar i potenciar com sigui. I pels ciutadans del món, la sèrie reflecteix la realitat de la nostra societat, que no es pot menystenir els castellanoparlants, etc.
Jo, evidentment, estic més a favor de les tesis dels defensors de la terra, però vull fer unes quantes consideracions: Què passa amb el Polònia? Allà també el castellà apareix molt sovint, donat que molts personatges representen l'esta espanyol o els unionistes; moltes cançons són també en castellà. I en canvi es diu que Polònia és salut democràtica.
Hi ha molts grups musicals que s'han decantat clarament a favor del país i de la llengua que també tenen cançons en castellà (sense anar més lluny, l'últim disc de Txarango)
Llavors, què hem de fer? Tot en català o no? A veure, mentre la gent del poble es perd en aquests debats, qui realment té el poder de fer del català una eina imprescindible se'n van de vacances. I no es pot fer perquè no som un país lliure. Un cop més tot passa per la independència. Fins que no siguem un estat independent, no podem treure'ns de sobre certes lloses que no ens deixen aixecar el cap. I compte, que un cop aconseguit, seguiran havent-hi veus que defensaran que el castellà sigui cooficial a Catalunya. No ens equivoquem. Que la gent parli com vulgui (si pot ser en català), però la llengua oficial ha de ser únicament en català. Que sigui necessari per viure, per treballar, per comunicar-se... I sí, la televisió pública ha de ser en català. I si de tant en tant apareix alguna cosa en castellà tampoc cal que ens trenquem les vestidures, sempre que sigui esporàdic i necessari en el context que ens proposen. Castellà gratuït tampoc cal. Aquesta tendència d'ER i comuns d'eixamplar la base... són molt pesats! Que no! Que ells segueixen veient Tele5 i TVE!! I si el programa és de qualitat, ja el veuran, encara que sigui en català! El problema és que els catalans no fem el mateix, i ens empassem merda de les teles espanyoles com a borregos.
Aixi que, deixem-nos de "drames" i tornem a Urquinaona!