1.000 DIES PRESOS

Fa pocs dies es van complir els 1.000 dies a la presó d'en Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Un número que ens porta a reflexionar sobre els últims esdeveniments. ni tan sols la pandèmia del covid atura la repressió i la merda que l'estat espanyol continua abocant sobre Catalunya.
Ja hem parlat de la gestió de la crisi, com davant les idees del govern català, dedicaven uns dies a criticar-ho i a riure-se'n, per tal de, pocs dies després, fer exactament el mateix (l'últim exemple, l'obligatorietat de les mascaretes); o com retenien diners i material per no fer-los arribar aquí.
Paral·lelament a tot això, han continuat els judicis contra la mesa del Parlament, contra la Laura Borràs i contra els acusats dins l'anomenada operació Judes (que ara comencen a alliberar).
També ha estat notícia la concessió del tercer grau als presos i preses polítiques, podent per fi passar algunes nits a casa. Semi-llibertat, que en diuen alguns, però com molt bé han fet rectificar, aquesta és una paraula inventada. Ells encara estan presos. O llibertat total o res. Per no variar, els fiscals i tribunals ja s'han posat en marxa per denegar aquest tercer grau.
Un dels moments importants d'aquests dies ha estat la visita del Borbó a Poblet. Després d'anul·lar la visita a Barcelona pels rebrots de covid, finalment van anar a Poblet per veure com estava el poble... jajajaja... Els CDR's, l'ANC, Òmnium, tots van convocar la gent a rebre'ls, i un cop més els mossos espanyols ho van impedir amb les càrregues i empentes habituals. A més, deixaven passar els fatxes amb la bandereta espanyola. Absolutament vomitiu. Altra vegada s'alcen les veus per demanar la dimissió de Buch. I és que realment, m'importa un pepino les legalitats dels mossos i tota aquesta merda. Si no pots evitar que la policia que manes pegui catalans indefensos, fot el camp per dignitat. I ja està. Punt i final. Mentre això no passi, la credibilitat d'aquest govern serà sempre mínima.
També hi ha hagut les eleccions a l'ANC. I un altre cop ha sortit re-escollida l'Elisenda Paluzie. He de reconèixer que no la vaig votar. No sé, potser és una impressió, però la veig tan tranquil·la... No té aquella força a la veu de la Carme Forcadell, no espanta. I crec que la personalitat que encapçali l'Assemblea ha de ser algú amb un tarannà que els polítics tremolin cada vegada que obri la boca, i que en un tres i no res motivi la gent per defensar o atacar el què calgui.
Les trifulques entre els partits al govern continuen, mentre en Puigdemont anuncia la creació d'un nou partit polític que intenti aglutinar el màxim de gent transversal (un altre cop), i la Marta Pascal en crea un altre pels orfes d'UDC. A TV3 tenim la batalla que va provocar l'emissió de Drama, i la Mònica Terribas dimiteix perquè la cosa grinyola.
No sé, tu... la cosa continua gairebé igual. No són temps de fer massa força al carrer si cal mantenir distàncies. Però com comentava després de la lectura de La força de la gent, cal un cop de timó que provoqui de nou l'esperit Urquinaona i que per fi, ho aconseguim. Ara diria, a la tercera va la vençuda, però llavors recordo la frase que he vist en una samarreta:
"Ho tenim a tocar! (Rafael de Casanova, 1714)" Brutal.