EL CLUB DELS POETES MORTS

En pocs dies, en diversos canals de televisió d'aquest de maca no t'hi fixis, han emès un clàssic: El club dels poetes morts. aquesta pel·lícula és una de les més recomanables en el mon de l'educació, amb una magistral interpretació d'en Robin Williams. quan la van estrenar, un llunyà 1989, ràpidament es va convertir en un fenomen. Tan sols un oscar, al de millor guió original (lluitava contra Tot passejant Miss Daisy i l'actor se'l va endur en Daniel Day Lewis per "El meu peu esquerre"). Sense cap mena de dubte, "El club..." és, de llarg, la més recordada de totes les premiades i nominades d'aquell any.
Jo estava a COU en aquells temps, i recordo que la vam anar a veure amb l'escola, i en vam fer un debat molt interessant. És que aquella història, aquell professor, aquelles mirades dels seus alumnes, els diàlegs... és un tot. Mentre anava reveient-ne trossos aquests dies que l'emetien, m'adonava que no hi havia seqüència que no tingués el seu encant, la seva intenció, el seu rerefons... gairebé tites les escenes tenien un poder que poques pel·lícules tenien. Els anti-cursis diran que és una peli nyonya, previsible, etc... fins i tot falsa. Però la veritat és que segur que molts mestres i professors els agradaria tenir el reconeixement que tenia en John Keating, pe molt personatge fictici que fos. I jo el primer, no us enganyaré pas. En un ofici que sempre es troba en el punt de mira, sentir-se valorat pels alumnes és de les millors sensacions que pots tenir.
És curiós que 31 anys després, i tenint en compte que el tipus d'escola que representa, encara avui en dia és un dels models més potents en qualsevol debat educatiu que es vulgui tenir sobre cinematografia educativa, i, no ens enganyem, molta gent té aquest professor de referent quan es parla d'innovació, motivació, etc. Trenta-un anys després! Hi ha hagut molts intents de fer nous films amb aquesta idea, alguns de més reeixits, i altres per oblidar, però està clar que "El club dels poetes morts" és un far en la filmografia que fa referència a l'educació.
Personalment a més, sempre em portarà a recordar la meva joventut, no només perquè la vam utilitzar a l'escola per fer-ne debat, sinó perquè va tenir un impacte molt gran en mi. Encara no sabia que m'acabaria dedicant a l'educació, però suposo que va servir per a donar inici al què després seria la meva vocació. I per altra banda, sense que hi estigui d'acord, ja que si hi estigués seria un prepotent declarat, alguna vegada alguna família m'hi ha comparat. Ni molt menys m'hi puc comparar, però què voleu que us digui, és un orgull que alguns hi pensin...
OH CAPITÀ, EL MEU CAPITÀ!