1917

1917 és una pel·lícula de Sam Mendes, que com el seu títol denota, ens trasllada a la primera guerra
mundial. Coincideix que aquest tema l'hem estat treballant aquest curs a l'escola, i per tant, algunes de les coses que vam dir, les veia reflectides al film. Per tant, primera cosa a dir, sembla que la recreació històrica és molt bona.
A mi m'ha agradat força, la veritat. Està molt ben rodada, amb idees d'aquelles fotogèniques que et situen i són una declaració d'intencions del què estem a punt de veure. M'explico, la peli comença amb un paisatge verd, un camp, uns arbres i la càmera es comença a moure. De seguida veiem uns soldats dormint o descansant. Un petit diàleg que fa que dos d'aquests soldats s'aixequin i els anem seguint. De mica en mica, el paisatge va canviant. El verd desapareix, entres al campament de campanya que s'ha muntat, entres a les trinxeres. aquell paisatge bucòlic ha desaparegut. Un cop els expliquen la missió que tenen, continua el viatge per les trinxeres fins que toca sortir d'elles i entrar a la terra de ningú. Un terreny desolat, foradat, en runes, gris, morts...bé, un territori absolutament catastròfic. Un cop entren a les trinxeres enemigues, continua el passeig, fins que tornen a sortir a l'altra banda i recuperem de nou els paisatge verd del camp francès. Simplement per aquest viatge, que ja representa mitja pel·lícula (amb tota la trama que va passant entremig), ja és motiu suficient, perquè, al meu parer, després de veure altres pel·lícules nominades, sigui claríssimament la guanyadora de millor film i direcció (com a mínim oscar a la millor peli, Paràsits es podia queda la millor peli no anglesa, i tots contents).
Sense entrar en comparacions, tenim un rerefons semblant a la genial Salveu el soldat Ryan, ja que els dos protagonistes han de trobar uns batallons de soldats on es troba el germà d'un d'ells, i avisar-los que no ataquin perquè es dirigeixen a una trampa dels alemanys. Les semblances estan en el fet d'uns soldats que han de moure's per territori enemic per trobar uns altres soldats; a partir d'aquí, prou semblances.
Separades per pocs anys, les guerres són molt diferents. realment, aquesta se la coneix per la guerra de les trinxeres, i queda clar el perquè. aquesta franja de mort i destrucció que representaven els dos bàndols enfrontats és brutal. No és en absolut molt sangonosa, la violència que apareix és de fet, poca, concreta i en cap cas gratuïta, allunyant-se d'altres del mateix estil que volen mostrar més l'horror de la sang. Aquesta se centra més en el drama i l'horror del terreny i la situació. Pel·lícules com aquestes donen motius d'existència al cinema, i la llàstima és que amb tantes pel·lícules, les que són molt bones passen desapercebudes o si més no, no acaben de tenir tota la importància que es mereixen, perquè el consumisme constant fa que durin poc més d'un o dos mesos en pantalla gran.