UN MÉS PER LA HISTÒRIA

TEMÀTIQUES DEL 2024

Com no podia ser d'una altra manera, l'augment de l'oci (cinema, tv, música, etc), havia de comportar una conseqüència en aquest blog, que no és cap altra que haver convertit el 2024 en l'any amb més entrades, un total de 178. Aquest número supera de llarg l'anterior rècord, que es trobava en 167 el 2022. És molt bèstia, perquè tampoc tenia aquesta sensació a mesura que anava escrivint. És cert que sí que em fixava en què molts mesos superàvem les deu entrades. Només l'octubre i el novembre, per estrès de feina, no han arribat a la desena.

Amb tantes entrades, per lògica, les temàtiques havien d'augmentar també en número, i així ha estat en la seva gran majoria. Però no totes. Per exemple, la temàtica sobre el propi blog ha passat de 8 a només dues! Escola també ha baixat (de 14 a 10) i escola, Barça i futbol han quedat gairebé iguals. Totes les altres han pujat.

Les pujades més destacades són és clar, la tv (de 22 a 37), música (de 3 a 14), el cinema (de 36 a 47), quotidià (de 25 a 34), llibres (de 12 a 23), i teatre (de 5 a 11). Algunes d'aquestes pujades han servit per escalar posicions en el rànquing, i altres per reafirmar-les. Anem a veure les estadístiques i ho comentem.

1a- Entrades sobre cinema: 47, un 26% (moltes més entrades, però el percentatge és pràcticament el mateix)

2a- Entrades sobre televisió: 37, un 22%. (pujada considerable, potser no es repetirà pel què comentava a Nou paladar)

3a- Entrades sobre el quotidià: 34, un 19% 

Aquest ha estat el top tres d'aquest any. Repeteixen cinema i quotidià (a les mateixes posicions), però desapareixen sorprenent i futbol, per l'aparició a dalt de tot del rànquing de les entrades sobre televisió. Seguim:

4a- Entrades sobre Catalunya i sorprenent: 28 cada una, un 16% (una que baixa i sorprèn que puja un punt les entrades sobre Catalunya, just quan aquest final d'any, ha vist perdre el seu lloc capdavanter al rànquing total. Almenys això em relaxa, ja no es tracta tant que no parli sobre el país, sinó que el cinema ha crescut moltíssim).

5a- Entrades sobre llibres i futbol: 23, un 13% (els primers pugen força, aquest any he llegit més, bé; mentre que el futbol, tot i tenir més o menys les mateixes entrades, com que n'hi ha més, baixa el percentatge).

6a- Entrades sobre educació i viatges: 21, un 12% (té mèrit pels viatges, ja que els últims quatre mesos, sense vacances ni excursions, ha mantingut la crescuda)

7a- Entrades sobre Barça (18) i música (17), un 10%  (el creixement de les entrades musicals, espectacular, ja que l'any passat van quedar últimes amb només un 2%; al Barça li passa el mateix que al futbol, una quantitat similar, però amb menys percentatge).

8a- Entrades sobre món: 15, un 8%

9a- Entrades sobre castells, teatre i escola: 11 les dues primeres, 10 la tercera, que representen cada una un 6% de les entrades. Bones pujades de teatre, on Dagoll Dagom hi ha tingut força a veure) i dels castells, lògic per la temporada sencera realitzada després de tats anys)

10a- Entrades sobre lleure: 7, un 4%

11a- Entrades sobre el blog: 2, un 1%

NOU PALADAR

S'han ajuntat diversos factors. Per una banda, aquestes últimes setmanes he pogut veure una de les millors pelis de l'any (Wicked), llegit un dels millors llibres de l'any (Èodhum), i estic veient el què serà una de les millors sèries de l'any que ve (Say nothing). Llavors, m'és molt fàcil distingir entre les que de debò m'agraden i les que no em diuen res. I el què m'està passant és que com que m'hi trobo sovint (sobretot en el tema sèries), he decidit ja fa uns dies que, si no m'enganxa al segon o tercer capítol, enlloc de seguir-la i fer una crítica negativa, doncs la deixo de veure. Tinc moltes sèries, i no passarà res si en descarto una. Amb els llibres, m'és més difícil. Poques vegades n'he deixat cap a mitges, però crec que ha arribat el moment de fer-ho. Per què estar gastant hores en coses que no m'entren per enlloc?

Dons com deia, al costat d'aquests dies de veure o llegir algunes de les millors, també he deixat perdre altres que no em motivaven prou, i així ho faré a partir d'ara, de manera que no hi haurà entrades al blog per comentar que no m'han agradat.

Vaig començar a veure la sèrie Dark. Desaparicions, viatges en el temps, segrestos, secrets... una bona combinació de... moltes coses, i tot això, o bé ho fas bé, o es converteix en un embolic. Si a més, els intèrprets no acompanyen amb la seva feina... A veure, la qüestió és que ara hi ha tantes pelis i tantes sèries que van del mateix, que per cridar l'atenció i desmarcar-te, ho has de petar almenys en algun aspecte, i Dark no ho fa. Així que al tercer capítol es donen per tancades les tres temporades.

Amb els llibres costa més. A sobre, amb aquest, Tiberi Cèsar, tinc un regust amarg per l'autora. La Núria Cadenes té més o menys la meva edat. Quan la van detenir, als 18 anys, jo en tenia 16 i començava a estar molt per la causa independentista. Lògicament, es va convertir en un símbol de la lluita pel país, i per mi també. Manifestacions, eslògans (com no recordar la cançó "Free Núria cadenes" que van versionar Els Pets de l'original "Free Nelson Mandela"). De manera que és una persona que amb més o menys intensitat he anat seguint (ara més gràcies a les xarxes"). Per això, deixar de llegir Tiberi Cèsar quan porto 100 de les gairebé 400 pàgines que té... no sé, em sento fatal, com si estigués traint-la. Però és que no hi he entrat, no sé si per l'estructura del text, el lèxic emprat, o la inevitable comparació del què llegia, veient les cares de la mítica "Jo, Claudi". Però per molt que em dol, el deixo, per allò que comentava al principi, que ha arribat un moment en què vull gaudir d'allò que miro o llegeixo sense dubtes.

Les pelis és un altre tema. El fet que durin el què duren, fa que potser sí que en vegi alguna que no mereixi cap menció, com l'última vista, un thriller titulat Time cut. allò que dèiem, més viatges en el temps. Però és que aquesta peli té tantes incoherències... mare de déu... També vaig tenir temps per fer una tarda de cinema el dia de Sant Esteve, reveient un clàssic d'en Paul Newman, The prize. Recordo que de petit em va impactar. Ara ja no tant, però van ser minuts de record nostàlgic.

Doncs res, brindem per un 2025 en què no hagi de deixar massa res a mitges!

LES MILLORS DE L'ANY (VII)

I arribem al rànquing de les millors pel·lícules vistes aquest any 2024. Com ha passat amb les sèries, el nombre d'entrades parlant d'algunes de les vistes ha augmentat força. Pelis que han tingut entrada individual, n'han estat ni més ni menys que 41. Després n'hi a fins a 19 més, que han tingut mencions en entrades grupals, les ja conegudes "Pelis a la planxa", i això enfilaria el total de pelis vistes a 60. una barbaritat, penso jo. Menys mal que també han augmentat els llibres, perquè si no, pensaria que m'estic apoltronant. Com ja vaig dir a l'entrada de les sèries, crec que a casa estic més relaxat que abans (respecte fer feina).

Més coses generals. Una altra concepte que ha augmentat, ha estat el de pelis vistes en sales de cinema. Aquest any n'han estat dotze, dues més que el 2023. Justament l'any passat destacava que el rànquing l'ocupaven moltes de les pelis vistes en pantalla gran (cinc de deu); aquest any són sis de deu, una més, demostrant que quan em gasto els calers al cinema, ho faig pensant-ho bé, i més si tenim en compte que tres més estarien a toca del top ten, i només tres no han estat a l'alçada (sap greu, són les que vaig anar amb el MEC).

Cal dir també que dins d'aquestes seixantena de pel·lícules, n'hi ha set que ja les havia vist, però pel motiu que sigui, n'he volgut comentar alguna cosa (totes elles estan a les entrades de pelis a la planxa, això sí).

I comencem a parlar del top ten d'aquest any. Un cop vaig haver fet la llista de les pelis, vaig marcar amb un retolador verd les que creia mereixedores de ser tingudes en compte. No us ho creureu, en vaig marcar deu!! Ja tenia les deu escollides! A continuació vaig marcar en vermell les que podrien haver estat dins aquesta elecció, i en sortien set. Després vaig llegir cada una d'aquestes disset entrades per si calia fer algun canvi, i sí, en vaig fer un: Bend it like Beckham, va saltar de top per donar entrada a una altra. aquesta peli em va agradar pels valors que vol transmetre però al final acaba caient també en els estereotips (es va fer molt d'hora). Les altres pelis que han quedat a les portes han estat: Banshees of Inisherin, Un cel de plom, Alien Romulus, Mula, Gladiator II i La guerra dels Rohirrim. Són ben diferents entre elles, i tant!

I sense més preàmbuls, anem a conèixer les deu millors pel·lícules que he vist aquest any:

10a- VENOM 3: Per molt estracanada que sigui, les desventures d'aquest periodista posseït pel bitxo mereixen estar en el rànquing encara que sigui a l'últim lloc. Les seves lluites internes estan molt ben guionitzades.

9a- BABYLON: Segueix sent difícil de catalogar, però l'interès que em va despertar tot veient-la la col·loquen en aquesta llista. I el paperàs de la Margot Robbie, clar.

8a- CASA EN FLAMES: De nou una peli catalana en el rànquing, cosa que em satisfà moltíssim. una gran comèdia, feta amb molta gràcia, que amaga un drama familiar que no és pas inesperat, ja que la sorpresa ja et ve des del primer minut.

7a- DON'T LOOK UP: L'estupidesa humana elevada al quadrat o al cub i que ens arrossega a l'extinció massiva de manera progressiva i sense efectes especials.

6a- DUNE 2: Tant la primera com la segona part són grans pel·lícules, amb molts diners però ben invertits. Una adaptació dels llibres excel·lent.

5a- SALA DE PROFESSORS: Per la part que em toca, moments de comprensió i empatització, amb altres de neguit i nerviosisme. Llàstima del final, no m'acaba de convèncer.

4a- CEL DE MITJANIT: Una de les menys actuals però que finalment vaig veure després de llegir-ne el llibre. Molt i molt bé, no decep gens.

3a- WICKED: Anava amb expectatives normals, només amb ganes de descobrir per fi la història i vaig sortir encantat i feliç pel què havia vist i escoltat. Genial. Amb ganes de més i de veure el musical al teatre.

2a- HORIZON: Per molt males crítiques que tingués, per mi va ser una pel·lícula excel·lent en tot. Quina llàstima que no hi hagi unanimitat de criteri i la col·loquin al lloc on es mereix. Incomprensible la mania que li tenen al Kevin Costner.

1a- CIVIL WAR: Impactant, impecable, et deixa sense paraules i també sense respiració en algunes escenes. Ara que ha tornat a guanyar en Trump, fa por pensar que tampoc estem tan lluny de que aquesta peli sigui una profecia per complir.