AMB EL CAP BEN ALT

Ja feia dies que anava veient com en aquest blog, les entrades relacionades amb el cinema estaven creixent molt, i s'acostaven a les que tenen temàtica catalana, líder indiscutible des de gairebé els seus inicis. Hi ha dos motius. El primer és que l'època daurada del blog comença en el moment en què miro de fer una entrada per cada llibre o pel·lícula que veig, i més recentment, sèries de tv. El segon motiu és que la causa catalana, en els últims anys ha vist molt reduïda la seva presència, gràcies al desencant i desencís de la situació política del país.

Personalment em decep aquest canvi de paradigma. Un cop assolit l'empat tècnic a 311, he volgut fer aquesta entrada per donar un darrer impuls abans de la derrota (en breu parlaré de massa pelis que vull veure). Però veig difícil remuntar-ho tal com estem.

És que què pot motivar entrades sobre Catalunya? Només lamentacions. De què parlem? De com està anant un govern ecspanyol a la Generalitat? De com recula el sentiment patriòtic? De com es parla menys en català sobretot a la ciutat? de com s'arracona el català a l'oci (com justament el cinema?) De la cisi interna d'ERC, que volen revifar i per això escullen la direcció?

Mireu, justament aquest tema fa gràcia. Es presenten tres candidatures per reconduir la situació. I la que té més vots, és la d'en Junqueras!!! Però no es volen cares noves i sang nova? Colla d'incoherents desgraciats. El més simptomàtic de la farsa de tot plegat, és que la candidatura que ja no opta al lideratge, es deia Foc Nou (en clara referència a trencar amb el passat). Doncs estan oberts a pactar amb el Junquerisme!!! Però a veure... no es van crear per fer-lo fora? Doncs voten els altres i ja està, no? Però clar, primer és la pagueta i després els principis, com sempre havia dit en Groucho Marx.

A la CUP, com sempre, ni se la veu ni se l'espera.

I els de Junts... que van de moderns, i quan toca votar, sempre cap a la dreta, en contra del poble o de les llibertats més bàsiques (com la seva posició vers Israel). Penós. Després fan sondeigs i veus que Aliança catalana cada vegada té més fanàtics. I no només joves incults sense neurones. Gent adulta que no s'adonen que per molt que vagin d'indepes anti-tots-els-altres, no vol dir que siguin bons. Veure gent que negant que són ultradreta davant les evidències és per posar-se a plorar.

Com voleu que hi hagi entrades sobre Catalunya? És que ni estic fent excursions pel territori, que era una altra de les opcions! No, això no pinta gens bé. Sort que tot i no haver entrades amb l'etiqueta CAT, els ideals continuen aquí. Amb mi, encara no s'ha complert la profecia d'en Groucho.