Riure o plorar

Ja fa temps que penso que cada vegada ens estan limitant més la nostra llibertat. No em refereixo a la llibertat nacional com a país oprimit, sinó que parlo de la nostra llibertat com a persones, de poder fer les coses lliurement, sense pensar en què passarà, etc...

M'explico comentant tres exemples que ens han passat des de que ha començat el curs.

Primer ens van dir que "Els nens no poden portar pastís de casa per a celebrar el seu aniversari!!!" Clar, és que es poden intoxicar. aquest cas està estretament lligat amb què no ens volien deixar cuinar a nosaltres a les colònies menorquines...

Després va ser el tema de les fotos i els drets d'imatge: "Prohibit que facin fotos als nens quan anem d'excursió!!! Drets d'imatge!!!" Qui et diu que cap ànima perversa es va colar a la festa del desè o quan juguen partits de bàsquet els nens i feia fotos per vés a saber què???

I l'última ha estat que hem d'evitar que els pares entrin a l'escola, perquè "i si cauen i es fan mal? Se n'ha d'encarregar l'assegurança escolar!!!" S'han acabat els concerts a la sala d'actes? No podran animar els seus fills al partit de bàsquet? I si quan van a fer una entrevista amb el mestre topen amb el ficus de l'entrada i s'hi deixen les dents?

Sabeu l'expressió aquella de "estamos rizando el rizo"? Doncs em sembla que li estem fent la permanent i tot! Fins on arribarà tota aquesta paranoia? Aviat serà millor quedar-se tancats a casa sense fer res.. i sense electricitat, no fos cas que t'enrampis!