INSIDE OUT

Aquest cap de setmana he vist la darrera pel·lícula de Pixar, que va ser un dels hits de l'estiu passat: "Inside out". Una pel·lícula de dibuixos animats, que seguint la línia d'aquest tipus de films dels últims anys, està més destinat a un públic adult que no pas infantil.
No és que els nens no la puguin veure. Sí que poden. I els agrada. Però els agrada perquè bàsicament els agrada gairebé tot. Hi ha molt "colorido", fa gràcia, etc. Ara, els meus dubtes sobre si entenen l'argument són més que raonables. Segurament, fins a uns 8-9 anys, no poden començar a entendre el què està passant; ara bé, només els més madurs i amb acompanyament parental per assegurar que s'ha entès. I potser ni així.
Aquesta tendència a fer pel·lícules animades amb diàlegs per adults és només una jugada mercantil. S'asseguren que al se de dibuixos, vagin nens a veure-la, i el boca a boca fa que els més grans, hi vagin perquè "està de moda". La lògica diu que hauríem d'indignar-nos per la manipulació que intenten fer amb nosaltres, i sobretot amb els nens. Però les persones no estan per tants romanços, i altres problemes tenen al cap.
Així que veiem la pel·lícula! I un cop vista, bé, està bé. Com és habitual en aquest tips de pel·lícula, se'n fa tanta propaganda, tantes lloances (normalment abans d'estrenar-la... és curiós), i això provoca unes altes expectatives que després no s'acaben d'omplir. Tot i així, és molt recomanable, sobretot per dos motius:
- la idea és molt interessant, com conviuen les emocions dins nostre, com estan organitzades... Pels que estem entrant en aquest món des del punt de vista educatiu, és interessant com ho planteja i dóna peu a moltes reflexions.
- la caracterització de les cinc emocions bàsiques. Estan molt ben aconseguides. Personalment, i no és broma, les nomenaria a l'òscar coma millor interpretació. Tenen grans moments i s'identifica molt bé el què estan sentint a cada moment.
En definitiva, bona estona, una mica sobredimensionada, però recomanable.