MERLÍ

Dilluns que ve s'acaba "Merlí", una sèrie de tv3 sobre un professor de filosofia una mica especial en un institut de Barcelona. M'hi he enganxat tan tard a a sèrie, que aquest dilluns vaig veure el penúltim capítol al mateix moment que l'emetien. I és que en un principi no em venia molt de gust veure-la, ja que patia pels estereotips que poguessin aparèixer. Ja he parlat en alguna entrada del bloc, que els mestres que surten a les sèries de ficció catalanes no deixen l'ofici massa ben parat. Fa poques setmanes, uns amics mestres van dir que no estava malament, que tot i que algunes situacions eren molt forçades, en general estava força bé. Així que vaig buscar la sèrie "en diferit" i me n'he tornat incondicional.
En Merlí és un professor que tot i que té algunes actituds censurables al meu gust, la seva constant provocació a tot el seu entorn és fantàstica. Té diàlegs i frases que poden passar a la història de les frases televisives, i que són dignes de l'humor típicament català, molt anglès, cínic i punyent. Gran mèrit de tot plegat és el genial treball de l'actor Francesc Orella, que tan sols amb la mirada ja et provoca una reacció sobre allò que està fent. un deu, de veritat.
Les situacions, són, dins del que cap, força adequades a la realitat. Algunes segurament una miga més exagerades per tal de treure-li més suc, i tot i que té aquests moments que sobren, en general s'aconsegueix un treball notable. Ara que m'hi he enganxat, em sap greu que s'acabi, ja que l'he hagut de devorar en poc temps. Qui sap, té pinta de tenir segona temporada...
A l'imaginari quedaran frases mítiques com:
"Herodes es va equivocar; no havia de matar els nens sinó els seus pares"
"Segur que a primària eres dels que anaven a plantar llavors a l'hort"
I moltíssimes més que ara em sap greu no haver-me apuntat. Però té fàcil solució. E farem una segona revisió amb llibreta i llapis a la mà.