QUE LA FORÇA ENS ACOMPANYI

A poc més de 24 hores de l'estrena mundial de la setena part d'Star Wars, la pregunta més important, la que urgeix una resposta ràpida i contundent, és: QUIN DIA HI ANIRÉ?
Perquè si una cosa és segura, és que aniré al cinema a veure-la sense cap mena de dubte. Quan hom ha d'escollir amb cura el moment d'anar al cine, per qüestions de temps limitat, ja se sap que en el meu cas, allà on hi hagi una pel·lícula espectacular, taquillera, hoolywoodiana... allà em trobareu. I quan es tracta d'una saga com la de La guerra de les galàxies, és de calaix.
Vaig anar a veure la primera de totes (la quarta, però sempre serà la primera) quan tenia 7 anys als cinemes Arkadin, al costat de la plaça Gal·la Placídia. Eren uns cinemes petitíssims, amb molt poques butaques, i sempre fèiem la broma de que havies de portar-te la cadira de casa per seure.
No cal dir que la impressió que em va causar la pel·lícula va ser bestial, i ja m'hi vaig quedar enganxat per sempre. La primera (4), la segona (5) i la sisena(6) són part de la meva cultura no només cinèfila sinó de joc, ja que les naus, els ninos de plàstic, es van convertir, al costat dels clicks de Playmobil, en la meva segona joguina preferida. De fet, els ninots encara els tinc (el Falcó mil·lenari no... OOOOOOH...)
Després va ser comprar-les i veure-les en VHS. Les reestrenes remasteritzades també van ser objecte de cues al cinema, de quan hi anava el dia de l'estrena. Va ser un moment en què es van posar de moda publicar llibres del món de Star Wars, seguint força la història original. Els tinc tots i són súper entretinguts. Llavors van arribar les preqüeles, els capítols 1,2 i 3 que tantes crítiques han rebut. És clar, no tenen la màgia de les primeres. I tot i ser grans pel·lícules d'aventures i ciència ficció, molt recomanables i imprescindibles per als seguidors de la saga, no eren, ni molt menys, res especial.
Finalment, anys després, arriba per fi la continuació. El primer dels tres capítols que segueixen la història i on repapareixen alguns personatges. Segura que serà especial i entranyable. Per ara diuen els crítics que molt bé. Veurem què hi dirà la meva veu.