DE DEBÒ, NO CAL QUE REMUNTEU

Avui toca escriure en calent. En aquests dies de blog en blanc, un dels moments en què em venien ganes era per comentar la gran remuntada contra el PSG; el 6 a 1; el dia d'en Sergi Roberto. També el dia del 4 a 0, a l'anada, em va provocar molts pensaments al cap. Però finalment va quedar en no res... fins avui.
Tres dies després de perdre al camp del Málaga, la Juventus ens clava un 3 a 0 a l'anada dels quarts de final. I emulant a l'expresident impresentable Pujol, "FINS QUAN HA DE DURAR LA BROMA?"
Crec que una de les claus rau en una diferència evident amb els bons temps del Barça. Abans hi havia humilitat. Ara hi ha supèrbia. I és aquesta supèrbia la què ha fet que ens passin per sobre una vegada i una altra, i una altra... Em recorda al 4 a 0 de la final de la Champions del 94, a Atenes amb el Milan. Va ser el final del Dream Team d'en Cruyff.
Alguns encara parlen de lo bé que ho ha fet el Luis Enrique. a veure, senzillament, amb els jugadors que tenia, era difícil no optar a guanyar títols. Però què ha fet exactament? De tant en tant s'ha jugat algun partit bo, però la gran majoria són oblidables, això no es pot negar. Deia al principi de temporada: "És l'any que tinc millor plantilla". I tant, ja s'ha vist, no només avui sinó altres vegades, aguantant els 90 minuts amb un sol canvi. Quina banqueta més fiable, que no surt ningú a refrescar l'equip...
Tenim jugadors mediocres. I per fitxar mediocres, millor donar oportunitats als de la Masia, que ja fa dies que l'únic que es buida al camp és en Sergi Roberto, no pas cap dels mercenaris. De veritat calia vendre Munir, Sandro i fer venir Alcàcer? Vendre Thiago, Deulofeu, per fer venir André Gomes i Denis? A mi em sembla que com a mínim, ho farien igual.
Res, que van de sobrats, i quan es troben un equip, i no cal que sigui de primera línia com avui la Juve, qualsevol equip que corri i els tapi una mica, ja està, partit perdut.
Quina pena, quina vergonya... Adéu Luis Enrique, però adéu Robert i tots aquests jugadors que estan aquí escalfant cadira tot jugant. Adéu aquests nous fitxatges (Umtiti es pot quedar); adéu a antics fitxatges (Mathieu...) I potser que comencin a pensar com redreçar això, després de llençar lliga i Champions en 4 dies.
I no, no parleu de remuntada, si us plau. Potser s'ho mereixen? De debò cal anar jugant així? Primer fem el pena i ara veniu a animar-vos per remuntar? Que els moqui la iaia! Tornem a donar el poder a la masia. Potser no guanyem, però almenys s'ho treballaran! I total, quan siguem independents, tampoc caldrà ser tan potents per guanyar la lliga del país, no?