LLACUNA

Al llarg dels anys que funciona aquest blog, hi ha hagut diversos moments de parades temporals on
els escrits han desaparegut del mapa. L'aturada més contundent és la que va durar poc més de dos anys, des de l'abril de 2010 a l'agost de 2012. Exceptuant aquest cas, que va ser bàsicament un conjunt de coses, les aturades han anat sent esporàdiques i de més o menys durada.
Aquesta vegada, ens ha quedat un mes d'octubre ben irrisori. Des de l'entrada del primer d'octubre, que fou un recordatori, fins avui, que iniciem de nou el camí, 26 dies més tard. Gairebé tot un mes.
La qüestió és clara i senzilla, un mes de bojos. Ha estat unes setmanes d'autèntica bogeria, on hi ha hagut moments de desbordament i tot: La feina a l'escola, la incertesa que té un nou curs en segons quines condicions, ajuntat al dia a dia del projecte que es treballava, més els paquets que van caient, alguns de solució immediata, i d'altres que es preveuen llargs de feinejar; la situació al país, comparable a la tardor del 2017, quan no sabies, quan sorties de casa, a quina hora arribaries ni d'on, sempre amb la bossa preparada; i el trencaclosques habitual que això comporta per tal d'ajuntar-ho amb la vida familiar, el càrrec a la junta de Twocats, i tres o quatre coses més.
Ara sembla que les coses comencen a quedar encarrilades, i que només el tema país és el què està més lliure de ser interpretat i actuat, que no és poc. Però almenys, la sensació de què personalment es començar a controlar la situació, és més generalitzada, com així demostra poder estar uns minuts fent aquesta reflexió en el bloc.
Així doncs, a l'espera de concentracions diverses, en les properes entrades procuraré explicar què ha anat passant aquests dies (tot el què es pugui explicar, clar...)