Veure un partit del Barça per la tele és desesperant, avorrit, posa dels nervis, indigna... de tot. I clar, quan en poc més d'una setmana empates a casa amb el ManU, guanyes demanant l'hora contra el Cadis, quedes eliminat d'Europa pel ManU que et guanya i perds amb l'Almeria que estava en descens... doncs la veritat és que no t'entren massa ganes d'eufòria per anar primers ni res de res.
L'equip se'l veu desganat, sense mantenir la il·lusió i constància que hauria de tenir a cada partit. Tenim moments en què alguns jugadors brillen, però és molt esporàdic, molt a ràfegues. A sobre perds els millors jugadors que es van lesionant o són sancionats (Pedri, Demeblé, Gavi, Araujo, Lewandovski...) L'eliminació de l'Europa league, tot i que entrava dins dels plans, donat que teníem davant el millor equip de la competició, no per això deixa de ser una tocada de nassos. Sobretot perquè sabem que podríem haver guanyat si haguessin jugat com saben. Almenys no vam fer el ridícul, diuen alguns. Cert, el ridícul el van deixar per perdre contra l'Almeria, quan ens podríem haver posat a deu punts del Madrid! Quina manera de perdre confiança, seguretat i punts, clar.
No és el millor moment per jugar contra el Madrid la semifinal de la copa del Bribó. Però caldrà fer-ho. I els blancs ja ensumen la sang. Esperem que els astres es conjurin de nou com ho van fer per la Supercopa i no en sortim escaldats. Per sort, després de quinze dies, torna la competició femenina. Almenys elles van guanyant, tot i que tampoc enlluernen com abans... ja veurem què faran a la Champions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada