M'agrada mirar des de la llunyania tot el què ha passat durant tot aquest temps, pensant en com millorar-ho...
Sempre hi ha dos o tres esdeveniments que fan que recordis aquell any d'una manera diferent als altres, i aquest 2006 no en serà pas una excepció.
Està clar que recordaré aquest any com l'any de Roquetes. L'estrès, els nervis, la ràbia, l'alegria, la por, la incertesa... d'aquest acte han marcat fortament el 2006.
Però voldria destacar una altra cosa. Una cosa que hi ha una fotografia que li dóna títol, nus i conclusió:
GRÀCIES!
Gràcies per ser com sou.
Gràcies per la feina que feu.
Gràcies per estimar els nens.
Gràcies per fer d'aquest pis d'educació en el lleure alguna cosa més que uns objectius (ein?), unes activitats i unes reunions.
Penso que aquest any hem aconseguit un salt qualitatiu en allò què portem entre mans, per la senzilla raó que ens agrada compartir aquestes estones plegats. Un servidor, com a "avi" de Món Jove, he de dir que he estat en moltes colònies, esplais, grups de lleure, voluntari i cobrant, d'estiu o de tot el curs... i en molts d'aquests llocs, moltes vegades el "mal ambient" apareixia i convertia una excursió en un pes considerable.
En canvi, veig que, tot i que evidentment, de vegades no estem d'acord en coses, el "bon rotllo" és el denominador comú de tots els dies, nits i matinades que compartim. No sé si en som prou conscients, però que n'és d'important aquesta... en podríem dir unió?
Per aquest motiu us dono les gràcies i animo a seguir endavant. Per molt que es suspenguin caps de setmana, per molt que no podem fer reunions on estem tots i totes... si seguim fent les coses amb el cor, com diu una cançó de Sangtraït, "NO HI HA QUI ENS PARI!"
Bon any!
En canvi, veig que, tot i que evidentment, de vegades no estem d'acord en coses, el "bon rotllo" és el denominador comú de tots els dies, nits i matinades que compartim. No sé si en som prou conscients, però que n'és d'important aquesta... en podríem dir unió?
Per aquest motiu us dono les gràcies i animo a seguir endavant. Per molt que es suspenguin caps de setmana, per molt que no podem fer reunions on estem tots i totes... si seguim fent les coses amb el cor, com diu una cançó de Sangtraït, "NO HI HA QUI ENS PARI!"
Bon any!
uau! Renoi Carles quin article! Jo també vull donar les gràcies! A tots aquells que m'heu fet veure una altra manera de seguir aquell camí que la vida ens posa sota els peus. Felicitats a tots per ser tant oberts i per crear un estil i unes dinàmiques que enganxen i generen bon ambient!
ResponEliminaEm sumo al comentari del Meigi! I dono també les gràcies a tothom; a molts ja feia temps que ens coneixiem però aquest any us he arribat a conèixer molt més.
ResponEliminaI ara... a por el 2007!!! Fins aviat a tothom!
Renoll Carles quin comentari, m'ha deixat la pell de gallina.
ResponEliminaRealment aquest any, ha estat un any especial per món jove, ja que no només hem fet les reunions, o les activitats pels nens, sinó que també hem fet coses, per tal de cohesionar-nos tots amb tots ha estat un gran any, com diu la llibreta, un any intrèpid!
Docns res que moltes gràcies també a tu que un dia vas crear amb l'ajuda del Xavi aquest pis on aar tots estem gaudint-hi en major o menor grau totes les activitats que s'hi estan duent a terme!
Gràcies Bon any!
Ostres Carles, feia temps que no veiem un article nou en el teu blog, i déu n'hi do quin article!!
ResponEliminaEstic totalment d'acord en el que es diu en aquest, i els comentaris que heu anat fent, i m'afegeixu a donar aquestes GRÀCIES comunitàries ja que entre tots ho hem fet possible, i estic segura que així seguirà durant el 2007!
Visca nosaltres!
gràcies al programa picasa, m'he creat un blog d'aquests...sóc l'andreu
ResponElimina