Diuen que la venjança és un plat que es serveix fred. Doncs fred, allò que se'n diu fred, no en tinc massa.
La qüestió és que no fa massa temps, van aparéixer unes fotografies d'un servidor, quan era més aviat un xixarel·lo. I com que qui avisa no és traïdor, ha arribat el moment tan esperat de girar la truita. Així que podeu gaudir de la visió de l'Anna quan feia 5è, és a dir, amb 10-11 anyets...
Primer de tot podem observar l'Anna amb el seu premi com a mega-pubilla de l'any 1994.
Se la veu tota orgullosa, eh?
A continuació tenim l'Anna en una de les nostres cases preferides (o no), com és Calafell, compartint amb les seves amigues el gust meravellós d'un pastís sucós.
Ja ho veieu, tothom té un passat, no?
Que cruel que ets Carles...
ResponEliminaPerò són molt bones aquestes fotos jeje!
apa fins diumenge!
Cruel? Espera, espera... que puc posar una mostra fotogràfica de molts de vosaltres quan éreu més petitets...
ResponEliminaProu bé que ho sé... tot i que de fotos meves n'hi ha poques, però de diapositives unes quantes...
ResponEliminad'cord... ja callo..
ja te val!!!!!!
ResponEliminatu ets molt més cruel que jo però la venjança serà terrible jejejejejeje
seguiré buscant a veure que trobo per foc nou!!!!!!!
de mi no tens res! jajajaAaaa! i no val demanar a tercers!
ResponElimina