Ja fa quatre dies que vam tornar de les colònies a Menorca i sembla que per fi començo a recuperar una mica la normalitat.
Mig divendres me'l vaig passar dormint (ho sento, Alba!) i encara penso que va ser poc, perquè, renoi, quin final de colònies... L'última nit, assegudet en una bonica butaca d'un CAP, i la tornada en vaixell... a algú se li va ocórrer dedicar l'estona de la migdiada a fer la cançó de les colònies!!!!! Està bé, reconec que va valer la pena, però en algun moment, en aquell camarot claustrofòbic, venien ganes de cridar "MASJUGO!!".
Aquestes colònies han estat importants pel canvi respecte tot el què havíem fet fins ara, però seguirament passaran a la història per l'índex més elevat d'anècdotes per minut que vam tenir... Només ens va faltar que entrés un "calvo" a la casa! Perquè hi entrava de tot, a la casa: llagostes, ratolins, escarabats, formigues...
Una cosa sí que hem aprés aquests dies, i ha estat no inflar-nos la panxa bevent molta aigua. REDÉU! Encara tinc un mal gist a la boca de l'aigua d'aquella magnífica font de Ciutadella.
I fins aquí el primer capítol de les aventures menorquines...
PD. Mireu allà! Un helicòpter! No! Dos helicòpters! Ah, és un cotxe...
Bona crónica!
ResponEliminaPel que fa als elicopters he de dir que la confusió amb la son que portava a sobre i el fet que les proporcions d'espai es corbessin just en aquell moment, van fer que fos fàcil equivocar-se! ;)
recorda que a la revisió final van dir que trobaven a faltar la cançó de monis,ehh!!!! sort que la vem fer!! i a més.. va quedar xula!
ResponElimina