Tot caminant per Collserola

Ahir dissabte 19 vam anar a provar l'excursió familiar dels deu anys de M J. La Meri, la Sandra, el Magí, la Mariona i un servidor de vostès ens vam trobar puntuals (sí, sí, la Mariona també) al metro Mundet i vam començar a caminar. Apart de la primera pujada que és durilla, la resta de l'excursió és un passeig força agradable i fàcil de fer per les nostres famílies.

Tres de nosaltres van fer el camí ajudant-se d'uns bastons d'excursionista molt bonics. A la Meri li va costar agafar una mica el ritme, però al final s'embalava i tot. La Sandra, amb una gorra que la protegia del sol (faltava la crema solar, això sí) anava xocant amb les branques baixes que no podia veure... El Magí no va arribar a cantar "És la moreneta... la fe del poble català..." així que no ens vam perdre. I la Mariona va voler practicar la baixada ràpida per un torrent sense ajudar-se dels peus. No dic res de mi mateix, perquè anava distret apuntant en un paper: "ara cap a la dreta; seguir per aquí; compte amb els ciclistes..."

Però el què m'ha portat a incloure aquest article en el blog és l'absoluta convicció de què aquestes excursions, trobades, etc... han de seguir. La bona estona passada no té preu. Així que sempre que els exàmens, actuacions, concerts, coses de Món Jove, de caus, etc... ens ho permetin, hem de trobar aquests moments per viure!