Aquesta història se situa a l'antic Japó feudal, on un mestre samurai conegut arreu per la seva destresa en les arts marcials, és desafiat per un jove guerrer delerós d'obtenir reconeixement i prestigi. El jove, embogit per la necessitat de la victòria, va reptar el vell mestre a un combat a mort sense més justificació que la necessitat de véncer i demostrar a tothom que ell era el millor guerrer de tots.
El mestre va acceptar, i amb un lleu somriure als llavis, va afegir que es comprometia a no utilitzar cap tipus d'arma i per tal que el combat tingués lloc en condicions d'absoluta igualtat, lluitarien en una illa deserta, lluny de la mirada de la gent. El vencedor ja tindria temps de presentar-se davant del seus per rebre els honors que es mereixia. El jove guerrer va acceptar sense pensar-s'ho dues vegades, tot i que una mica estranyat.
Així doncs, els dos homes van pujar a una senzilla barca i, al cap d'unes quantes hores, van arribar davant la platja designada per al combat. En aquell moment el mestre va demanar al seu contrincant que desembarqués ell primer a l'illa per comprovar que no es tractava de cap mena de parany. El jove es va llençar a l'aigua i va nedar fins a terra ferma. Una ullada ràpida li va permetre comprovar que, efectivament, es tractava d'un lloc inhabitat i que no calia que passés ànsia per un atac a traïció.
En girar-se per dir al mestre que podia començar el combat, només va ser capaç de distingir, lluny, a l'horitzó, la barca que s'allunyava i el condemnava a quedar-se en aquella illa per sempre més. El vell samurai havia estat fidel a la seva paraula: havia guanyat sense utilitzar cap arma.
que cabrooon el samurai!
ResponElimina