Durant aquesta horrovellosa setmana de Nadal (mervellosa pel Nadal, les vacances...; horrorosa per la grip que m'ha fet i encara em fa estar a casa amb febre), TV3, la teòrica televisió de Catalunya ens ha tornat a mostrar les seves dues cares.
Dia 24, nit de Nadal. Finalment n'hauran après? Doncs no. Un any més, com si d'una cadena espanyola es tractés, connecta amb aquell personatge conegut amb el nom de Juan Carlos I (així es diu aquí, allà i a la Xina!) per a fer un sermó que es veu que és tradicional. I jo que em pensava que això de les tradicions eren una alra cosa...
Dia 25, dia de Nadal. A la nit, emeten una pel·lícula catalana: "Coronel Macià". Us he de dir que va ser una de les sorpreses més agradables dels últims dies. Primera, 
perquè em va agradar; segona, perquè està força ben feta; i tercera, perquè potser el cinema català no és tan dolent com ens pensem o creiem que és. Potser al cinema català li cal el mateix que a molts altres aspectes del nostre país: més autoestima, més confiança en sí mateix... i és clar, més diners, perquè si els calés se'ls segueixen quedant els espanyols, no en sortirem mai de ser un país de segona.
perquè em va agradar; segona, perquè està força ben feta; i tercera, perquè potser el cinema català no és tan dolent com ens pensem o creiem que és. Potser al cinema català li cal el mateix que a molts altres aspectes del nostre país: més autoestima, més confiança en sí mateix... i és clar, més diners, perquè si els calés se'ls segueixen quedant els espanyols, no en sortirem mai de ser un país de segona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada