No és pas la meva intenció explicar el final de la saga del "Harry Potter" a tots i totes què no l'heu llegit (i ho volgueu fer). Més aviat volia constatar la meva perplexitat davant aquest fenomen al qual finalment també he sucumbit.
Quan van sortir els primers llibres i va començar la febre, em vaig mostrar força anti-Harry Pottings. Veia una campanya de màrketing molt bèstia per tal d'enredar a la màxima gent que pogués. Però clar, molts nens i nenes que no llegien, i els que sí ho feien, s'animaven amb aquests llibres. Tenia una mica de doble opinió.
També és veritat que va coincidir amb el resorgir del "Senyor dels anells" i va semblar que era l'un contra l'altre, i evidentment, jo sóc "tolkienà" de cap a peus.
Després van començar a sortir les pel·lícules. Les vaig començar a veure per la tele, o llogades al videoclub. Però l'última, ja vaig pagar l'entrada del cinema i hi vaig anar. Va ser llavors que el cuquet em va picar, i em vaig proposar de llegir els llibres.
Així que per les vacances d'estiu, vaig llegir el primer, el segon (els més fluixos), el tercer, el quart, el cinquè... fins que per Nadal vaig acabar el sisè. Ja estava enganxat. Ja mirava per internet quan estrenarien la pel·lícula, i esperava el dia de la venda de l'últim llibre.
Quan vaig comprar els dos llibres pel sorteig de l'excursió dels 10 anys, vaig comprar-ne un altre. I au, a llegir... a saber com acabava la història...
Ara, a esperar les dues pel·lícules que queden i a llegir altres llibres... (per cert, la Luna és la millor!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada