Evidentment aquest "quin caliu" té un doble sentit.
Per una banda, el restaurant que rep aquest nom, que serà recordat com "el restaurant croqueter", "el restaurant gore" (per la sang que deixava anar la carn), "el restaurant tortuga"...
Però local apart, el caliu més important va ser el què vam crear entre tots. Vam trobar a faltar gent, però els què hi érem cec que ens ho vam passar força bé. Tornar a veure vells amics i amigues, recordar antics temps colonierus... i també fer sentir als nous que pertanyen a alguna cosa important.
Ara em saben greu algunes coses; crec que el brindis va anar dedicat a qui havia d'anar dedicat, a tots els monitors que hem/han fet possible aquests deu anys, però ara penso que podria haver dit moltes més coses... I també em sap greu no haver fet una foto conjunta, una altra amb els ex, etc... Paga la inexperiència d'aquests sopars (clar que tampoc es fan deu anys cada dia)...
Però bé, ara ja està fet... Així que a seguir gaudint del desè aniversari!!!!
perquè la foto meva i la de Magí està axafada!? Quen no vam ser bons companys de taula? Que no et vam deixar una croqueta?
ResponEliminaAlba
Pos és veritat... no en tinc ni idea... no sóc conscient que li fes res... C.
ResponEliminauuuuuoooo! que muniicccc!!! :D:D
ResponEliminaaviam si fem un altre sopar d'aquests sense havcer d'esperar als 15 anys!
(i sense pagar MJ clar!)
Menys mal... perquè la casa torna a ser petita!!!! C.
ResponElimina