dimecres, 30 d’abril del 2008

Aquest any tampoc

Finalment no va poder ser. Un any més, el Barça es queda sense títols. Ahir mirava la semifinal mig esperançat per passar i mig realista pel què podia passar.
Quan va acaba el partit em vaig quedar uns minuts amb la ment en blanc, però de seguida vaig iniciar una teràpia de xoc (zàpping entre Ventdelplà i l'OT que no és el de la Meri).
Això sí, també van ajudar i ajuden les paraules d'un català que viu a Austràlia, que va escriure una carta al diari el dissabte passat. Deia que si al final ens eliminàvem, que penséssim bé en enfadar-nos, entristir-nos, etc... perquè hi ha coses al món, desgràcies i injustícies molt més importants per les quals enfadar-nos o entristir-nos. Renoi, té raó!

1 comentari:

  1. Anònim08:40

    Doncs sí que té raó... però és que no tenen perdó, ahir va i fan tots els gols que no hen fet fins ara.. ONa

    ResponElimina