Quan va acaba el partit em vaig quedar uns minuts amb la ment en blanc, però de seguida vaig iniciar una teràpia de xoc (zàpping entre Ventdelplà i l'OT que no és el de la Meri).
Això sí, també van ajudar i ajuden les paraules d'un català que viu a Austràlia, que va escriure una carta al diari el dissabte passat. Deia que si al final ens eliminàvem, que penséssim bé en enfadar-nos, entristir-nos, etc... perquè hi ha coses al món, desgràcies i injustícies molt més importants per les quals enfadar-nos o entristir-nos. Renoi, té raó!
Doncs sí que té raó... però és que no tenen perdó, ahir va i fan tots els gols que no hen fet fins ara.. ONa
ResponElimina