I DIMARTS QUE VE...

No tenia molt bon record de l'últim partit de Champions que vam jugar un dia de Sant Jordi. Va ser contra el Madrid, i ens van eliminar. Així que quan anava ahir cap al Camp Nou, ho feia amb una barreja de ganes de guanyar i por descomunal.

Els voltants del camp eren plens d'anglesos tots cantant i cridant ( i bevent, és clar). Ai, ai, ai... Comença el partit i... patapam!!! Penal en contra. Baixa Sant Jordi i l'envia al pal amb un cop de llança. A partir d'aquí, la resta del partit, controlant, tenint ocasions, patint quan ells s'acostaven...

El resultat? Podria ser millor, sens dubte! Però també hem de valorar que no ens van fer ni un gol. Ara caldrà esperar a dimarts que ve, el partit de tornada... nervis en cantidubi... ungles postisses quan hagi acabat amb les meves... i encomanar-nos a tots els sants, a veure si ens donen un cop de mà.

Per cert, cal reconéixer que un dels meus dubtes d'ahir, que era com actuaria l'afició, em va sorprendre moltíssim. Després de dues setmanes criticant i traient mocadors, ahir es van comportar, i de quina manera! Van animar durant tot el partit, va ser increible! Aquesta vegada, sí que es mereixen un deu!