Final d'etapa. Ara ja no ens juguem res de res. sense copes, sense possibilitats de quedar segons, res. Ara ja es pot parlar del final d'aquest equip i del futur que ha de venir.
Si ja és prou trist parlar de l'entrenador de l'any que ve 24 hores abans d'un Madrid-Barça, més trist és assistir al ball que ens han fet. Un Barça impotent, sense orgull, sense ganes, sense intensitat, davant d'un Madrid que, sent ja campió, jugava com si li anés la vida. Quina enveja...
Només queda esperar que les decisions que es prenguin (els que se'n van i els que vindran) siguin fetes amb el cap. Tampoc és tan difícil... els que no es vulguin deixar la pell, al carrer. A veure si tornem a formar un equip guanyador...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada