Indignació

La relació amb les empreses que porten les cases de colònies ha estat sempre un camí ple de coses bones i coses dolentes. Hi ha hagut moments de molta indignació (El Congost, setmanes espernat respostes...) Els de Pere Tarrés ja saben el què en penso (l'any passat vam tenir una reunió amb una de les caps i ja els vaig dir), però és que el capítol viscut avui m'ha tornat a treure de polleguera.
I és que a l'estiu no estarem sols. Ja tenim un altre grup que ens farà companyia.
Les cases estan repartides entre moltes empreses, i és clar, cada una mira pels seus interessos. Qui surt perjudicat? Nosaltres, és clar! I és que si la casa té 160 places i nosaltres som 120, doncs hi caben 40 més, i s'han de posar. Tot això són ingressos i més ingressos... i a quin preu!!!! Cada any el preu és més car; aviat arribarem a pagar 30 euros al dia! I total, per a què? Per un plat d'arròs cubat o unes croquetes Findus! Perquè el servei o el menjar no millora, no canvia, és el mateix que fa 20 anys (això us ho puc assegurar...)
Res, que estic fins als nassos de les empreses que porten les cases, que no pensen en els clients, que són els nens i nenes i monitors, ni en la tasca educativa que volem dur a terme en les millors condicions.