dimecres, 7 de novembre del 2018

SIETE HERMANAS

L'últim dia de planxa em vaig posar a veure "Siete años en el Tibet", una pel·lícula de ja fa força anys, que explica la història real d'un alpinista austríac que enmig de la propaganda nazi de l'any previ a la segona guerra mundial, va anar amb un equip a escalar el Nanga Parbat i allà descobreix la cultura tibetana. No vaig acabar-la, així que el passat dissabte em vaig disposar a veure el final (potser quedaven vint minuts). I pam! Resulta que justament l'havien tret de la plataforma i no podia accedir-hi gratis a veure-la.
La qüestió és que buscant-la alfabèticament, el buscador em troba "Siete hermanas", una traducció literal de la pel·lícula "What happened to Monday" (madre del amor hermoso!). Encuriosit per la imatge de la caràtula, veig que es tracta d'una pel·lícula de ciència ficció, de la qual no n'havia sentit a parlar. Llegeixo que tracta d'un futur no molt llunyà (per variar), en que el tema de la súperpoblació i escassetat d'aliments s'han convertit en un problema compartit enorme. S'estableix la llei del fill únic, i als què en siguin més d'un, se'ls congelarà fins que arribin temps millors. Un avi amb set nétes que perden la mare al néixer, es nega a donar sis germanes a la "Central", i les amaga. Els posa per nom els set dies de la setmana, que representa l'únic dia que poden sortir de casa. Cada nit, s'han de reunir per explicar fil per randa tot el viscut, per tal que les altres germanes no s'equivoquin en res i les descobreixin. Fins que un dia desapareix Dilluns.
Vaig posar-me tard a veure-la, encuriosit, i vaig ser incapaç de parar-la i anar-me'n a dormir per seguir un altre dia. Tot i ser una pel·lícula normal, i que la crítica especialitzada no deixa gens bé, i que no ens enganyem, se'n sàpiga tan poc, no vaig poder-me estar i la vaig veure sencera. I com deia, sí, no és res de l'altre món, però quan no t'esperes res, trobar-te una peli així, doncs va ser un punt d'emoció per acabar el dia, i vaig gisfrutar força, encara qiue hi hagi grinyolades, i et pugui agradar o no el final.
Així que sense grans elogis, però m'ho vaig passar molt bé.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada