divendres, 2 de novembre del 2018

SMALL FOOT

Per fi! Per fi una pel·lícula per a nens, exclusivament per a nens! Ja era hora que poguéssim veure una pel·lícula infantil en què els diàlegs no estiguessin escrits per fer riure els adults. Sense paraulotes ni vocabulari d'aquest diguem-ne "modern de carrer". na peli on tot i que hi ha la idea de la maldat de les persones vers els animals, no hi ha un "dolent" oficial a qui s'hagi de derrotar. Una peli on l'humor és blanc en el 95% de la seva durada, amb les seves patacades, una darrera l'altra. I encara que no sigui especialment per grans, hi podríem trobar fàcilment temes de debat, com per exemple quan descobreixes que tot allò que has estat fent no servia per a res, i et quedes sense un objectiu a la vida. "Pedaço" de dilema que donaria per molt, representat en la figura del pare del protagonista, que es passa tota la seva vida (i la dels seus avantpassats) creient que era ell qui feia sortir el sol, i quan descobreix que no, els seus ulls revelen una frustració i desengany molt humans.
I és que justament els protagonistes no ho són, d'humans. Ens trobem amb un poblat de ietis que creuen que viuen sols al món, i se'ls trenquen els esquemes quan descobreixen que sota seu hi ha altres formes de vida. El missatge de la crueltat dels homes vers els animals és el debat que pots dur a terme amb els nens, apart de comentar la patacada que ha fet més gràcia.
Ara bé, tampoc ens enganyem. Moltes floretes, però com a peli, és simplement un entreteniment, no és una obra mestra de l'animació. Però és que després de les últimes que hem vist, que tenen el cap centrat en l'adult enlloc del nen, és com una ràfega d'aire fresc o més ben dit, innocent. Si us plau, que en segueixin fent d'aquestes, encara que el temps de poder-les veure amb el MEC ja s'estigui acabant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada